Castell de Boixadors

Alta Anoia

Castell de Boixadors i església de St Pere 

Desafiant les baixes temperatures d'un diumenge d'hivern a l'Alta Anoia (ens ha nevat i tot), hem anat d'excursió al conjunt monumental medieval del Castell de Boixadors  i església de St Pere a 848 mt d'alçada. 

Castell de Boixadors, d'origen medieval.






Esglèsia romànica de St Pere de Boixadors 
Hem aprofitat que el primer diumenge de cada mes l'ajuntament de St. Pere Sallavinera posa a disposició un servei de visita, guiada i gratuïta, al castell i a l'església. La guia ha estat molt atenta, fent la visita "a mida" ja que dins de l'horari de 11h a 14h, va explicant sense necessitat d'esperar o de inscriure's a una hora determinada. 



Destaca la torre cilíndrica totalment restaurada. La guia ens ha dit que s'espera que en un parell d'anys s'hi pugui accedir, ja hi ha un projecte per a construir-hi una escala i una passarel.la per poder-hi pujar. 







El castell està en ple procés de restauració (Febrer 2015). 


Sostre del cup d'aigua (entrada de líquids) 























Colomar
La visita guiada ens fa una explicació acurada, entre d'altres coses, de l'història, la construcció i els treballs de restauració, que inclouen la torre, les restes d'una sala i altres dependències de la casa del senyor. 



Destacaria, com a curiós, el cup de vi o d'aigua en el que una porta oberta al mur permet la visita per dins i també el colomar.  






Altar església i tomba

Entre els que ha agradat més a les nenes, la llegenda que diu que en una tomba de l'ermita es creu que hi ha un passadís secret que arriba al molí de Boixadors i que al llarg del seu recorregut hi ha amagada una cabra d'or. 

Tot i que és llegenda, ens han dit que hi ha qui ha obert la tomba per buscar el tresor... 






































Com arribar: Per arribar al camí del castell agafem la sortida de l'eix transversal C-25 de St Pere Sallavinera en direcció a la Llavinera. Seguim amb el cotxe i abans d'arribar al poble de la Llavinera agafem el trencall de l'aeròdrom, passem la pista d'aterratge un bon tros de baixada fins que trobem una capelleta. 

Nosaltres hem aparcat aquí, on hem començat la caminada. 

Hem fet el mateix camí de pujada que de baixada. 

Ens ha costat força arribar a la zona del començament de la ruta. He de dir que no està gens ben indicat i que no hem trobat indicadors fins ben passat un bon tram de pista després de l'aeròdrom. 





Des d'aquest punt ja és fàcil, no té pèrdua seguint el camí uns 3/4h arribem al cim. Per baixar més o menys 1/2h pel mateix camí, que és de terra ample, sense perill, de pujada suau però mantinguda, adequat per a nens. 


Des de dalt es pot veure l'Anoia, el Bages i el Solsonés

Vistes des del Turó de Boixadors

Petita nevada de tornada.
Curiositat: La guia ens ha explicat que dins de l'església del poble de St Pere Sallavinera s'hi pot veure mitja costella de balena de 4mt d'alçada i 100 kg, que va portar un almirall, fill del poble, des de Sardenya. Hem trobat l'església tancada i no l'hem vista... hi haurem de tornar un altre dia! 
A la comarca de l'Anoia trobem la ruta dels "CASTELLS DE FRONTERA", entre els quals s'hi troba aquest de Boixadors. Aquestes fortificacions servien de fortalesa, defensa i refugi, per fer front als atacs dels sarraïns als segles X i XI.

La ruta "Anoia, Terra de Castells", consta de les següents 25 fortificacions:

VISITA GUIADA 
1. CASTELL DE CLARAMUNT (La Pobla de Claramunt) 
2. CASTELL DE BOIXADORS (Sant Pere Sallavinera) 
3. CASTELL DE LA TOSSA (Santa Margarida de Montbui) 
4. CASTELL DE TOUS (Sant Martí de Tous) 
5. CASTELL DE PIERA o DE FONTANET (Piera) 
6. CASTELL DE CALAF (Calaf) 
7. CASTELL o TORRE DE LA MANRESANA (Els Prats de Rei) 

VISITA EXTERIOR i CONCERTADA 
8. CASTELL D’ÒDENA (Òdena) 
9. CASTELL DE VILADEMÀGER (La Llacuna) 
10. CASTELL DE SANT ESTEVE (Castellfollit de Riubregós) 
11. CASTELL D’ORPÍ (Orpí) 
12. CASTELL DE MIRALLES (Santa Maria de Miralles) 
13. ESGLÉSIA FORTALESA DE SANTA MARIA (Rubió) 
14. CASTELL DE JORBA (Jorba) 

VISITA EXTERIOR LLIURE 
15. CASTELL DE LA TORRE DE CLARAMUNT (La Torre de Claramunt) 
16. TORRE DE CONTRAST (Argençola) 
17. CASTELL D’ARGENÇOLA (Argençola) 
18. CASTELL DE QUERALT (Bellprat) 
19. CASTELL DE CABRERA (Cabrera d’Anoia) 
20. CASTELL DE CALONGE (Calonge de Segarra) 
21. CASTELL DE CASTELLOLÍ (Castellolí) 
22. CASTELL DE FREIXE (Piera) 
23. CASTELL DE CASTELLET, DEL BEDORC o DE LA VENTOSA (Piera) 
24. CASTELL DE ROQUETA (Sant Martí de Tous) 
25. CASTELL DE SEGUR (Veciana)

El Castell de Boixadors pertany al municipi de Sant Pere Sallavinera (Anoia), ben a prop dels límits amb la comarca del Bages i a tocar del Solsonès i la Segarra.  El conjunt està voltat de serres que s'enlairen fins a cotes que superen els 800 metres i que estructuren un conjunt de petites valls, agrestes i boscoses, plenes de torrents i rierols que desemboquen a la riera de Rajadell. El municipi de Sant Pere Sallavinera s'estén pel vessant sud del turó de Boixadors, la plana presidida pel nucli de la Fortesa i la vall que s'inicia entre els antics pobles de la Llavinera i Puigdemàger i que té com a fondal la riera de Sant Pere, sobre la qual es troba el poble de Sant Pere Sallavinera, cap administratiu del municipi. Viquipèdia 2015.

Ermita Mare de Déu de la Sala

Jorba, Anoia


Mare de Déu de la Sala, segle XII 
La nostra ruta, d'una hora aprox, cap a l'ermita romànica Mare de Déu de la Sala comença al poble de Jorba que és un municipi de la comarca de l'Anoia, i està a 10 minuts en cotxe d'Igualada.



Carril bici al costat N-II

A Jorba, just tocant l'antiga N-II s'hi ha habilitat un carril bici, un voral asfaltat i senyalitzat a costat d'aquesta carretera, que des que hi ha l'autovia, ha quedat poc transitada. 

  





Aparquem el cotxe a la Plaça de la Font de Jorba, al davant de l'alberg de peregrins. Aquest alberg, que forma part del camí de St Jaume, el regenta Mossén Enric amb un tracte proper i acollidor. 

A l'alberg hi ha un restaurant que actúa de manera independent, s'hi pot mejar sense haver de fer estada. De fet, s'hi menja molt bé, us el recomano!   

Adjunt a l'alberg, hi ha la capella de Sant Sebastià i Sant Roc



Alberg de Jorba, ruta del Camí de St Jaume.

Plaça de la Font, 3 JORBA 
Telf. 93 809 41 01
L’alberg ha estat qualificat com un alberg de Joventut i per tant estarà obert a tothom però tindrà una especial atenció amb els pelegrins que facin el camí de Sant Jaume. El preu de l'allotjament és de 10€. S'ofereix servei de menjars.












Comencem el camí: Deixem enrera l'alberg tot seguint el carrer fins que s'acaba al trànsit rodat. 

Passem per sota de la autovía, al costat dels seus pilars. El camí és força planer i sense cap perill.

Més endavant trobarem la depuradora de Jorba i caminarem vorejant el bosc al costat del riu Anoia. 

Passarem entre camps de conreu i arribem a l'ermita. 
A costat hi ha un mas, el mas de la Sala, que ara s'anomena "Can Cansalada". 


En aquest indret hi trobarem un plafó informatiu amb descripcions tant de l'ermita com de la creu. 






























De la creu, segons informa el text, ens ha cridat l'atenció"Creu commemorativa que es va beneir el 24 de setembre de 1911, amb motiu del multitudinari aplec que hi va haver el 25 d’agost de 1910 (...) La creu fa uns quatre metres d’alçada. Construïda de pedra, va ser dissenyada per l’escultor Vicenç Vilarrúbies d’Igualada. La creu es va construir gràcies a les almoines recollides en tot l’arxiprestat.”
Tornem desfent el mateix camí. 



Nota: Anant per la carretera de St Martí de Tous i agafant el trencall que passa just al costat de l'hotel "Molí blanc", el camí contrari de l'explicat més amunt,  s'arriba a l'ermita en cotxe. 





Volta al pantà de St Llorenç de Montgai

Camarasa, Lleida

Durada:  3 h
Ruta circular

Hem descobert un indret fàcil i atractiu per a fer una excursió en família: l'embassament de St Llorenç de Montgai.

El més conegut de St Llorenç de Montgai és seu embassament, que pertany al terme de Camarasa. És un bon lloc per practicar activitats aquàtiques en aigües tranquil.les, així com senderisme o alpinisme en les roques del voltant.  



L'embassament de St Llorenç de Montgai es troba a 2 kms de Balaguer, a la comarca de la Noguera. Està just al costat mateix del pantà de Camarasa, on podem gaudir de moltes espècies aquàtiques. 

La ruta es fa al voltant del pantà caminant en 3 hores aprox, són un total de 12 kms. Tot i que hi hem anat a la primavera i la natura es mostra en tot el seu esplendor, aconsellen fer aquesta caminada a la tardor, època de pas d'aus migratòries. 

Nosaltres hem aparcat el vehicle just al costat del càmping que es troba a prop de l'embassament. Des d' aquí es comença la caminada en direcció a la presa per un camí ample, un cop passada la presa ens endinsem en una zona boscosa. El camí voreja tot el pantà, per la qual cosa permet veure'l en tota la seva dimensió. 


Començament del camí per donar la volta










Ja des del principi la vegetació i les vistes són magnífiques. Més endavant ens introduïm en trams de bosc, sempre dins d'un camí ben marcat i sense perill.








Per mi, el millor ha estat el tram final de camí abans de caminar per la carretera, per tal de fer la volta sencera. En aquest punt les cases fan el reflex al pantà i la vista queda molt fotogènica. 






El camí s'acaba a tocar del Pont de l' Escaleta, cal creuar-lo i seguir per la carretera asfaltada uns 2 kms en direcció a St Llorenç de Montgai, fins arribar al poble i travessar el carrer principal per arribar a l'aparcament.  



Tot i que ens diuen que és una bona zona per observar aus, nosaltres el que més hem vist són esportistes; ens hem trobat kayacs, diversos escaladors en les muntanyes, gent volant en parapent i fins i tot un globus, que han fet la jornada encara més entretinguda.




Si agrada el kayac o es vol provar aquest esport és un bon lloc per a iniciar-se ja que les aigües són tranquil·les, i les vistes des del bell mig de l'embassament deuen ser espectaculars. Es poden llogar allà, nosaltres ens plantegem fer-ho!




I si ens volem quedar a dinar sense gastar gaire podem fer pícnic. Hi ha una zona habilitada, just travessant la carretera, al principi del poble (venint de Camarasa) per a fer un mos sota cobert, dues taules en un espai elevat que protegeix si el temps no acompanya, a la vegada que dóna unes boniques vistes de l'embassament.

Foto del blog "Som de Pícnic" de Marta Dachs

Foto del blog "Som de Pícnic" de Marta Dachs


Reflexos en l'aigua...
















La Fageda d'en Jordà

Sender Joan Maragall

En aquest bloc de petites rutes, dedicat sobretot a Catalunya, no hi podia faltar una de les rutes per excel·lència del nostre país: "La Fageda d'en Jordà".





La nostra visita ha estat a la tardor, l' època on la gamma de marrons, vermells i grocs apareixen amb tot el seu esplendor. 





Saps on és la fageda d'en Jordà?
Si vas pels volts d'Olot, amunt del pla,
trobaràs un indret verd i pregon
com mai més n'hagis trobat al món:
un verd com d'aigua endins, pregon i clar;
el verd de la fageda d'en Jordà.
El caminant, quan entra en aquest lloc,
comença a caminar-hi poc a poc;
compta els seus passos en la gran quietud
s'atura, i no sent res, i està perdut.
Li agafa un dolç oblit de tot el món
en el silenci d'aquell lloc pregon,
i no pensa en sortir o hi pensa en va:
és pres de la fageda d'en Jordà,
presoner del silenci i la verdor.
Oh companyia! Oh deslliurant presó!
Joan Maragall






És un lloc ideal per anar amb nens! 

Una ruta plana, senzilla i plena d'encant amb troncs que algú ha convertit en casetes de fusta, on jugar a amargar-se, molses i fulles que crea a un bosc màgic on poder creure en els follets, les fades i fins i tot trobar el tió de Nadal!  


Caminem sobre un mar de fulles seques que conviden a les nenes a jugar. 

El que fa de la fageda un bosc excepcional, únic al territori, és que creix sobre la colada de lava del volcà Croscat a una altitud molt baixa, 550mt, quan aquest tipus de bosc es troben molt més alts.








La fageda és una de les 25 reserves naturals que hi ha la parc natural de la zona volcànica de la Garrotxa i s'estén entre els municipis de Santa Pau, Olot i les Preses.  Com a reserva, aquest bosc de faigs, té restringit el pas a vehicles.
Deixem el cotxe al gran aparcament habilitat, a l'aire lliure que costa 4€ tot el dia. Des d'aquí surten diverses rutes, la de la Fageda d'en jordà és circular, d'uns 30 minuts aprox. Aquí trobem una zona de lleure amb pícnic, una guixeta d' informació del parc i WC. 







Aquesta fageda és única ja que està a 500 mt d'alçada sobre el mar, quan normalment es donen en indrets molt més alts. 

Hi ha un servei de circuits en carruatge amb cavalls, recomanable si es va amb nens molt petits o gent gran. Qualsevol dia de l'any es poden fer aquestes passejades amb carruatge per l'interior de la fageda, que duren una hora aprox. 



Abracem els arbres i ens omplim d'energia



Com a bosc caducifoli canvia de fisonomia segons l'estació; de segur que hi tornarem a la primavera per descobrir els seus verds... 


Una curiositat ha estat trobar una colla de gent, que feien un curs amb una sortida pràctica per pintar el paisatge. 




Informació pràctica:
Centro de Información del Parque Natural (Can Serra) Tel. 972 26 81 12. Horario: 10-15h.
Acceso: Se puede acceder a pie por el itinerario 2 (recorrido de 30 min. por la Fageda desde el aparcamiento de Can Serra, Km 4,0 ctra. de Olot a Santa Pau,a mano izquierda). Desde Olot el itinerario 3 que va hasta la Fageda (4 km, 1h 30), y desde Santa Pau también se puede acceder a pie (5,2 km 1h 45). El acceso en vehículo a motor está prohibido dentro de la reserva.

Cinque Terre, Riviera italiana

La millor manera de recórrer el conjunt dels 5 pobles que constitueixen les Cinque Terre (Cinc terres) és en tren. Un tren que sortint de l'estació de la Spezia i amb un únic bitllet et porta a cadascun dels pintorescos pobles de pescadors, amb les seves escarpades cases de colors, que es troben damunt de penyasegats. 

Manarola


Pobles, tots ells, on es respira el perfum a llimona i que estan rodejats de vinyes. 

Unes vinyes que arran de la seva situació geogràfica en terrasses, tenen un curiós sistema de carrils-grua per transportar els raïms. 


Tot i que al seu moment devien ser uns nuclis aïllats, actualment són un gran reclam turístic. No han perdut, però, l'essencia dels típics pobles de pescadors, el que encara es palpa en la manera de fer dels seus habitants, la majoria pescadors i pagesos. 

Una de les seves característiques i que fan l'indret tan especial és que no està permès el trànsit de cotxes, això fa un ambient encara més acollidor.

Tots ells comparteixen colors; el verd de les vinyes i el groc de les llimones es barreja amb els colors de les cases i el blau del mar. 

Riomaggiore

També les uneixen els carrerons empinats i botigues encantadores. 

El 1997 van ser declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO i al 1999 es van constituir com a parc nacional. 
Riomaggiore:  La distribució de les cases de colors en diferents nivells fan del poble un lloc molt pintoresc. Ha estat el que ens ha descobert la zona, ja que venint de la Spezia és el primer que es troba. És petit i encantador amb les seus carrers empinats i les casetes colorades. Tot i que s'assembla a Manarola és més tranquil i conserva l'encant pescador dels seus habitants.  El túnel que va del poble a l'estació de tren està decorat amb mosaics amb temes marítims. 

Manarola: És el que més ens ha agradat. Les cases, les botigues, l'ambient, la zona de bany, tot! 
Té un bonic camí de ronda on passejar i d'on es veu una vista panoràmica del conjunt. Disposa d'una zona habilitada pel bany amb escales a les roques.   




Corniglia: Rodejat de vinyes, és el poble més petit i més elevat de tots els cinc, i l'únic que no està a peu de mar. Es troba a 100 mt d'alçada, per la qual cosa des de l'estació del tren per veure el poble cal pujar més de 300 escales. També s'hi pot accedir amb cotxe i la carretera ens deixa a la part alta del poble amb la qual cosa es fa més fàcil de recórrer. Però les carreteres d'aquest indret són estretes, plenes de curves, diria que fins i tot perilloses. 
Els cotxes es deixen a l'entrada del poble, en el pàrquing de pagament. 

Carreró de Corniglia

Vernazza: És el poble que surt en totes les fotografies, i s'ho mereix, perquè és preciós. Al costat del port natural, hi ha una església que toca al mar i que convida a una remullada. 

Més amunt hi ha un castell on per accedir-hi cal pujar unes empinades escales. Només per a accedir a les vistes des de la torre demanen entrada, cosa que ens ha sorprès. Després de l'esforç de la pujada, es clar, tothom paga... 

Platja de Vernazza

Panoràmica de Vernazza

Monterosso al MareMonterosso és diferent ja que és planer, un bonic poble de costa, però no tan espectacular com els altres. És molt turístic, passant un petit túnel es troba uns carrers plens de botigues i restaurants amb platges de grava.

Tot i que quatre dels cinc pobles tenen àrea de bany, el més aconsellable per remullar-se és aquest, ja que disposa de les platges més llargues de la zona. Hem trobat curiós que en gran part les platges italianes són privades, les empreses que les gestionen es distingeixen pels parasols del mateix color. Més enllà hi ha una petita zona lliure on banyar-se.  

Platges privades: A Itàlia els ajuntaments otorguen concesions a empreses com hotels, càmpings i els anomenats "establiments balnearis" on s'ubiquen tumbones i parasols de pagament. En aquesta zona no és permet posar ni el peu sense pagar, ni molt menys la pròpia tovallola. 
La llei italiana estableix que totes les platges tenen que reservar una zona d'espai per accés públic, que depen de l'ajuntament, per la qual cosa la neteja i conservació no està tan be com a les privades.  

Monterosso al mare


Apart del tren i en barco, també hi ha rutes de senderisme per visitar la zona, el camí més famós és la via de l'Amore, on passegen els enamorats.







La Via dell'Amore és un camí que uneix els pobles de Manarola amb Riomaggiore sortint d'ambdues estacions ferroviàries. L'hem intentat fer en el camí de tornada, però no hem pogut, perquè ens l'hem trobat tancada per perill de despreniment de roques. 






En tren des de la Spezia trobem en primer lloc Riomaggiore, després Manarola, Corniglia, Vernazza i al final Monterosso al Mare. 

Tren Cinque Terre