Els ponts de Cala Canyet i Vallpresona

Cala Canyet es composa de dos parts diferenciades que comparteixen nom, una platja de sorra fina i una cala que estan molt a prop l'una de l'altra.

Aquesta cala és diferent de la majoria de les cales de la Costa Brava. El que la fa especial és que hi trobem uns ponts que ens introdueixen cap al mar, com si fos una passarel.la que surt d'esculls naturals i que mitjançant construccions ens permet recórrer un tros mar endins. 







Cal tenir en compte que són passeres estretes i sense gaire marge de recolzament, el que les fa complicades per a nens petits o persones amb vertigen.

Una vegada allà, es pot vorejar la platja per la part dreta de les roques per a endinsar-nos a les passarel·les i al seu pont de pedra.


Mirador de Cala Canyet
La platja que està ubicada a la urbanització Rosamar, disposa de les comoditats habituals de les platges, dutxes, restaurant, etc.


Esculls on comencen els ponts de pedra


Tot i que el poble de Santa Cristina d'Aro és d'interior, el seu terme abraça força territori. 

Cala Canyet es troba al terme de Sta Cristina d'Aro, entre Tossa de Mar i Sant Feliu de Guíxols. En aquest recorregut hi trobem precioses cales, com la Cala de la Vallpresona, que és una cala verge, de pedres grosses i díficil accés. Una petita excursió que val la pena si és busca tranqui·litat ja que sol estar poc transitada, fins i tot a l'estiu. Per arribar-hi caldrà deixar el cotxe al costat de la carretera i baixar 10 minuts pel bell mig d'un bosc.  

Cala verge de la Vallpresona
Cala Vallpresona

Per anar a Cala Canyet cal agafar la carretera de la costa, la GI-682, el tram que va de St Feliu de Guíxols a Tossa de Mar. Aquesta carretera ens ofereix magnífiques vistes i paisatges que compensen les fortes curves del traçat. A mig camí trobarem un desviament cap a la urbanització "Rosamar".

Aquesta urbanització té una barana d'accés i un restaurant. 
Prop del restaurant hi ha un aparcament on poder deixar el cotxe ben a prop de la platja d'arena fina.

Fora de temporada d'estiu la barana sol estar oberta, durant la temporada turística cal pagar si es vol aparcar prop de la platja, com a molts altres llocs de la Costa Brava. 



Allotjament en càmping: A la zona de Castell-Platja d'Aro i Santa Cristina d'Aro hi han molts càmpings. Jo en recomano dos:

Càmping VALLDARO a les afores de Platja d'Aro.
Càmping MAS ST JOSEP a Santa Cristina d'Aro

En els dos hem estat prou temps per poder-los recomanar, són macrocàmpings per establir-se, amb tots els serveis i instal·lacions, grans piscines, activitats esportives per a grans i petits, mini-club, animació nocturna, etc.

El que més m'agrada del càmping MAS ST JOSEP és que just pel davant hi passa la via verda. La piscina, que és l'eix central, és impressionant. N'hi han dues, una infantil amb zona de jocs i la gran té una illa al mig amb varis jacuzzis.



El que no m'agrada del Mas St Josep és que cada vegada hi ha més zona de bungalows i menys terreny per poder acampar. Cal tenir en compte que és un càmping d'interior, per anar a la platja no està lluny, però cal agafar algun transport.



Pont via verda davant del Camping Mas St Josep

Del càmping VALLDARO destaco que està dividit en dos parts que les parteix un petit pont. Cada part té la seva piscina i restaurant, de fet el càmping té quatre piscines. Una d'elles de recent construcció, és una piscina infantil que simula una platja, està decorada i agrada molt als nens. 






La zona és planera per anar amb bicicleta. M' agrada que queda molt a prop del parc d'oci i botigues "Parc d'Aro" i en una passejada es pot arribar fins a la platja, tot i que no ho considero un càmping de platja. 


Una de les piscines del VALLDARO




Seguint amb els ponts de Cala Canyet, a la urbanització "Rosamar" hem trobat una estatua femenina asseguda. És un homenatge a l'actriu Ava Gardner, semblant a la que hi ha a Blanes. L'actriu va gravar a la zona la pel.licula "Pandora i el holandes errante" l'any 1950.





1 comentari:

  1. Un indret molt interessant i bonic, però jo sóc dels què tenen vertigen... no sé si podria. Bon reportatge!

    ResponElimina