Jardí Botànic Marimurtra

Blanes

El Jardí Botànic Marimurtra és un jardí esplèndid, tant per les més de 4.000 espècies vegetals que el conformen, com per les vistes de la seva situació privilegiada, damunt d’uns penya-segats en els que podem observar el mar des del principi de la Costa Brava, que comença a Blanes. 

Està estructurat en tres nivells on el protagonista és un templet que hi ha entre la cala Sa Forcanera i la Cala Bona. Un mirador circular amb vuit columnes que ens regala unes vistes espectaculars de la primera cala de la Costa Brava: Sa Forcanera. Una cala que només té accés per mar.



"Sa Forcanera", la primera cala de la Costa Brava

A més a més, el Jardí Botànic Marimurtra és, amb el de Barcelona, un dels dos únics jardins botànics de Catalunya. 

Hi ha molts tipus de jardí, pot ser ornamental, històric, zen, anglès, italià, japonès, etc, però un jardí botànic és alguna cosa més. Es tracta d'un terreny condicionat per una institució pública o privada que té com a objectiu l'exhibició d'espècies vegetals. Les nombroses espècies i varietats de plantes silvestres i/o hortícoles han d'estar estricament identificades i reunides en col·leccions. 

Els quatre objectius principals  d'un jardí botànic són la conservació, la recerca científica, l'educació, l'ensenyament i el turisme.

Aquest jardí va ser creat l'any 1921 per Carl Faust, un empresari alemany establert a Catalunya a finals del segle XIX, que apassionat per la botànica i les ciències naturals, va dedicar una bona part de la seva vida i la seva fortuna a crear aquest jardí. Actualment, amb quasi un segle d'existència, Marimurtra pertany a la Fundació Carl Faust, una entitat privada que el gestiona. 
La visita del jardí es pot fer en 2h per poder recórrer les 4 hectàrees plantades, que estan dividides en 3 jardins, en diferents nivells. Hi trobarem plantes d'unes 4.000 espècies originàries de 5 continents, de diferents tipologies; jardí subtropical, temperat i mediterrani. 

En el jardí hi trobarem una gran quantitat de cactus. Gràcies a les explicacions del Josep, el nostre guia, hem aprés que aquí conviuen dues espècies molts diferents, que als que no sabem botànica ens semblen iguals; els cactus i les eufòrbies. 
Els cactus provenen dels climes secs d'Amèrica i són com esponges que guarden aigua dins. 
En canvi, les eufòrbies que provenen de zones desèrtiques de l' Àfrica, segreguen una saba altament tòxica que sembla llet, per això s'anomenen comunment lleteroles. Poden produïr irritacions a la pell i als ulls.





En aquí he descobert el "Land Art", que és un moviment artístic que es defineix com l' Art de la terra. Es tracta d'obres efímeres que aprofiten els elements naturals per a realitzar art. Sovint aquestes obres es troben es espais oberts, ens els quals poden sofrir els canvis i l'erosió de les condicions naturals, la qual cosa les fa efímeres. En aquest cas un arbre mort es converteix amb un tronc que omple de color un espai del jardí. 

La murtra que dóna nom al jardí, és una planta aromàtica que creix a les dues vores del Mediterrani. 





  • Està obert tots els dies a partir de les 9:00h. 
  • L'entrada és de 7€, els socis del Club Super3 tenen entrada gratuïta i els del carnet Jove 10% de descompte. 
  • La visita es fa per lliure, tot i que hi ha la possibilitat de fer una visita guiada, que jo he pogut gaudir i que us recomano molt, amb reserva prèvia. 
  • Informació a la web http://www.marimurtra.cat

Pujada a la Tossa de Montbui

El Castell de la Tossa. Anoia

Per començar l'any amb bon peu hem decidit fer una excursió a prop de casa, pujar a la Tossa de Montbui. Són uns 12 quilòmetres entre anar i tornar, molt gratificants per la natura i la vista de la serralada de Miralles.


Ermita de la Tossa i restaurant

La Tossa és molt més que una muntanya, és un conjunt romànic que reuneix un castell dels segles X-XI, que consta de l' església de Sta Maria i de la Torre de defensa, en un entorn enmig de naturalesa mediterrània a 626 metres d'alçada, el que permet una vista panoràmica dels pobles de l' Anoia. 

Un bon lloc on reposar, ja que també disposa d'un parc infantil, una àrea de pícnic i un bar restaurant, us recomano el menú diari, deliciós!  


Ermita de la Tossa de Montbui



Fa un temps Igualada ha recuperat el riu Anoia i ha convertit el seu entorn en un espai tranquil on passejar i practicar esport, una via verda que voreja el riu per ambdós costats. 

Pel que fa a la pujada, hem sortit des del REC d' Igualada, el barri dels adobers, conegut recentment per les botigues outlet de roba i complements de marques que s'organitzen dos cops a l'any i que ja s'ha convertit en una cita de compres de moda per a molta gent. 

Fora d'aquestes dates el barri del rec comprèn algunes empreses, la majoria adoberies al voltant del rec d'aigua que dona el nom al barri. 


Riu Anoia al barri del Rec 

El nostre camí cap a la Tossa comença doncs al Rec d'Igualada on agafem una passarel·la que ens porta a l'altre costat del riu Anoia en direcció al poble de Sta Margarida de Montbui.  

Veiem des del camí la muntanya de la Tossa
Quan arribem a la zona esportiva de Sta Margarida de Montbui, conegut com "MontAqua" deixem les piscines a l'esquerra i seguim un camí de terra amb una lleu pujada i que en el seu començament, no està indicat. Seguim aquest camí, de cara a la muntanya de la Tossa i anirem trobant indicadors fins als peus de la muntanya, on s'acaba i cal continuar per un corriol. El seguirem fins l'últim tram que es converteix en una pujada amb graons de fusta que que duen a la carretera. 





Nosaltres hem pujat i baixat pel mateix itinerari, anomenat el "Torrent de les bruixes" que barreja camins més amples amb corriols. 


Últim tram, amb graons de fusta






































Cap al final del camí hem trobat una cabanya de pastor, ben conservada. Un bon amagatall per jugar amb nens.
Cabanya de pastor.




Vista panoràmica

A la comarca de l'Anoia trobem la ruta dels "CASTELLS DE FRONTERA", entre els quals s'hi troba aquest de la Tossa de Montbui. Aquestes fortificacions servien de fortalesa, defensa i refugi, per fer front als atacs dels sarraïns als segles X i XI.


La ruta "Anoia, Terra de Castells", consta de les següents 25 fortificacions:

VISITA GUIADA 
1. CASTELL DE CLARAMUNT (La Pobla de Claramunt) 
2. CASTELL DE BOIXADORS (Sant Pere Sallavinera) 
3. CASTELL DE LA TOSSA (Santa Margarida de Montbui) 
4. CASTELL DE TOUS (Sant Martí de Tous) 
5. CASTELL DE PIERA o DE FONTANET (Piera) 
6. CASTELL DE CALAF (Calaf) 
7. CASTELL o TORRE DE LA MANRESANA (Els Prats de Rei) 

VISITA EXTERIOR i CONCERTADA 
8. CASTELL D’ÒDENA (Òdena) 
9. CASTELL DE VILADEMÀGER (La Llacuna) 
10. CASTELL DE SANT ESTEVE (Castellfollit de Riubregós) 
11. CASTELL D’ORPÍ (Orpí) 
12. CASTELL DE MIRALLES (Santa Maria de Miralles) 
13. ESGLÉSIA FORTALESA DE SANTA MARIA (Rubió) 
14. CASTELL DE JORBA (Jorba) 

VISITA EXTERIOR LLIURE 
15. CASTELL DE LA TORRE DE CLARAMUNT (La Torre de Claramunt) 
16. TORRE DE CONTRAST (Argençola) 
17. CASTELL D’ARGENÇOLA (Argençola) 
18. CASTELL DE QUERALT (Bellprat) 
19. CASTELL DE CABRERA (Cabrera d’Anoia) 
20. CASTELL DE CALONGE (Calonge de Segarra) 
21. CASTELL DE CASTELLOLÍ (Castellolí) 
22. CASTELL DE FREIXE (Piera) 
23. CASTELL DE CASTELLET, DEL BEDORC o DE LA VENTOSA (Piera) 
24. CASTELL DE ROQUETA (Sant Martí de Tous) 
25. CASTELL DE SEGUR (Veciana)







    Campanar 




Castell de Boixadors

Alta Anoia

Castell de Boixadors i església de St Pere 

Desafiant les baixes temperatures d'un diumenge d'hivern a l'Alta Anoia (ens ha nevat i tot), hem anat d'excursió al conjunt monumental medieval del Castell de Boixadors  i església de St Pere a 848 mt d'alçada. 

Castell de Boixadors, d'origen medieval.






Esglèsia romànica de St Pere de Boixadors 
Hem aprofitat que el primer diumenge de cada mes l'ajuntament de St. Pere Sallavinera posa a disposició un servei de visita, guiada i gratuïta, al castell i a l'església. La guia ha estat molt atenta, fent la visita "a mida" ja que dins de l'horari de 11h a 14h, va explicant sense necessitat d'esperar o de inscriure's a una hora determinada. 



Destaca la torre cilíndrica totalment restaurada. La guia ens ha dit que s'espera que en un parell d'anys s'hi pugui accedir, ja hi ha un projecte per a construir-hi una escala i una passarel.la per poder-hi pujar. 







El castell està en ple procés de restauració (Febrer 2015). 


Sostre del cup d'aigua (entrada de líquids) 























Colomar
La visita guiada ens fa una explicació acurada, entre d'altres coses, de l'història, la construcció i els treballs de restauració, que inclouen la torre, les restes d'una sala i altres dependències de la casa del senyor. 



Destacaria, com a curiós, el cup de vi o d'aigua en el que una porta oberta al mur permet la visita per dins i també el colomar.  






Altar església i tomba

Entre els que ha agradat més a les nenes, la llegenda que diu que en una tomba de l'ermita es creu que hi ha un passadís secret que arriba al molí de Boixadors i que al llarg del seu recorregut hi ha amagada una cabra d'or. 

Tot i que és llegenda, ens han dit que hi ha qui ha obert la tomba per buscar el tresor... 






































Com arribar: Per arribar al camí del castell agafem la sortida de l'eix transversal C-25 de St Pere Sallavinera en direcció a la Llavinera. Seguim amb el cotxe i abans d'arribar al poble de la Llavinera agafem el trencall de l'aeròdrom, passem la pista d'aterratge un bon tros de baixada fins que trobem una capelleta. 

Nosaltres hem aparcat aquí, on hem començat la caminada. 

Hem fet el mateix camí de pujada que de baixada. 

Ens ha costat força arribar a la zona del començament de la ruta. He de dir que no està gens ben indicat i que no hem trobat indicadors fins ben passat un bon tram de pista després de l'aeròdrom. 





Des d'aquest punt ja és fàcil, no té pèrdua seguint el camí uns 3/4h arribem al cim. Per baixar més o menys 1/2h pel mateix camí, que és de terra ample, sense perill, de pujada suau però mantinguda, adequat per a nens. 


Des de dalt es pot veure l'Anoia, el Bages i el Solsonés

Vistes des del Turó de Boixadors

Petita nevada de tornada.
Curiositat: La guia ens ha explicat que dins de l'església del poble de St Pere Sallavinera s'hi pot veure mitja costella de balena de 4mt d'alçada i 100 kg, que va portar un almirall, fill del poble, des de Sardenya. Hem trobat l'església tancada i no l'hem vista... hi haurem de tornar un altre dia! 
A la comarca de l'Anoia trobem la ruta dels "CASTELLS DE FRONTERA", entre els quals s'hi troba aquest de Boixadors. Aquestes fortificacions servien de fortalesa, defensa i refugi, per fer front als atacs dels sarraïns als segles X i XI.

La ruta "Anoia, Terra de Castells", consta de les següents 25 fortificacions:

VISITA GUIADA 
1. CASTELL DE CLARAMUNT (La Pobla de Claramunt) 
2. CASTELL DE BOIXADORS (Sant Pere Sallavinera) 
3. CASTELL DE LA TOSSA (Santa Margarida de Montbui) 
4. CASTELL DE TOUS (Sant Martí de Tous) 
5. CASTELL DE PIERA o DE FONTANET (Piera) 
6. CASTELL DE CALAF (Calaf) 
7. CASTELL o TORRE DE LA MANRESANA (Els Prats de Rei) 

VISITA EXTERIOR i CONCERTADA 
8. CASTELL D’ÒDENA (Òdena) 
9. CASTELL DE VILADEMÀGER (La Llacuna) 
10. CASTELL DE SANT ESTEVE (Castellfollit de Riubregós) 
11. CASTELL D’ORPÍ (Orpí) 
12. CASTELL DE MIRALLES (Santa Maria de Miralles) 
13. ESGLÉSIA FORTALESA DE SANTA MARIA (Rubió) 
14. CASTELL DE JORBA (Jorba) 

VISITA EXTERIOR LLIURE 
15. CASTELL DE LA TORRE DE CLARAMUNT (La Torre de Claramunt) 
16. TORRE DE CONTRAST (Argençola) 
17. CASTELL D’ARGENÇOLA (Argençola) 
18. CASTELL DE QUERALT (Bellprat) 
19. CASTELL DE CABRERA (Cabrera d’Anoia) 
20. CASTELL DE CALONGE (Calonge de Segarra) 
21. CASTELL DE CASTELLOLÍ (Castellolí) 
22. CASTELL DE FREIXE (Piera) 
23. CASTELL DE CASTELLET, DEL BEDORC o DE LA VENTOSA (Piera) 
24. CASTELL DE ROQUETA (Sant Martí de Tous) 
25. CASTELL DE SEGUR (Veciana)

El Castell de Boixadors pertany al municipi de Sant Pere Sallavinera (Anoia), ben a prop dels límits amb la comarca del Bages i a tocar del Solsonès i la Segarra.  El conjunt està voltat de serres que s'enlairen fins a cotes que superen els 800 metres i que estructuren un conjunt de petites valls, agrestes i boscoses, plenes de torrents i rierols que desemboquen a la riera de Rajadell. El municipi de Sant Pere Sallavinera s'estén pel vessant sud del turó de Boixadors, la plana presidida pel nucli de la Fortesa i la vall que s'inicia entre els antics pobles de la Llavinera i Puigdemàger i que té com a fondal la riera de Sant Pere, sobre la qual es troba el poble de Sant Pere Sallavinera, cap administratiu del municipi. Viquipèdia 2015.

Ermita Mare de Déu de la Sala

Jorba, Anoia


Mare de Déu de la Sala, segle XII 
La nostra ruta, d'una hora aprox, cap a l'ermita romànica Mare de Déu de la Sala comença al poble de Jorba que és un municipi de la comarca de l'Anoia, i està a 10 minuts en cotxe d'Igualada.



Carril bici al costat N-II

A Jorba, just tocant l'antiga N-II s'hi ha habilitat un carril bici, un voral asfaltat i senyalitzat a costat d'aquesta carretera, que des que hi ha l'autovia, ha quedat poc transitada. 

  





Aparquem el cotxe a la Plaça de la Font de Jorba, al davant de l'alberg de peregrins. Aquest alberg, que forma part del camí de St Jaume, el regenta Mossén Enric amb un tracte proper i acollidor. 

A l'alberg hi ha un restaurant que actúa de manera independent, s'hi pot mejar sense haver de fer estada. De fet, s'hi menja molt bé, us el recomano!   

Adjunt a l'alberg, hi ha la capella de Sant Sebastià i Sant Roc



Alberg de Jorba, ruta del Camí de St Jaume.

Plaça de la Font, 3 JORBA 
Telf. 93 809 41 01
L’alberg ha estat qualificat com un alberg de Joventut i per tant estarà obert a tothom però tindrà una especial atenció amb els pelegrins que facin el camí de Sant Jaume. El preu de l'allotjament és de 10€. S'ofereix servei de menjars.












Comencem el camí: Deixem enrera l'alberg tot seguint el carrer fins que s'acaba al trànsit rodat. 

Passem per sota de la autovía, al costat dels seus pilars. El camí és força planer i sense cap perill.

Més endavant trobarem la depuradora de Jorba i caminarem vorejant el bosc al costat del riu Anoia. 

Passarem entre camps de conreu i arribem a l'ermita. 
A costat hi ha un mas, el mas de la Sala, que ara s'anomena "Can Cansalada". 


En aquest indret hi trobarem un plafó informatiu amb descripcions tant de l'ermita com de la creu. 






























De la creu, segons informa el text, ens ha cridat l'atenció"Creu commemorativa que es va beneir el 24 de setembre de 1911, amb motiu del multitudinari aplec que hi va haver el 25 d’agost de 1910 (...) La creu fa uns quatre metres d’alçada. Construïda de pedra, va ser dissenyada per l’escultor Vicenç Vilarrúbies d’Igualada. La creu es va construir gràcies a les almoines recollides en tot l’arxiprestat.”
Tornem desfent el mateix camí. 



Nota: Anant per la carretera de St Martí de Tous i agafant el trencall que passa just al costat de l'hotel "Molí blanc", el camí contrari de l'explicat més amunt,  s'arriba a l'ermita en cotxe. 





Volta al pantà de St Llorenç de Montgai

Camarasa, Lleida

Durada:  3 h
Ruta circular

Hem descobert un indret fàcil i atractiu per a fer una excursió en família: l'embassament de St Llorenç de Montgai.

El més conegut de St Llorenç de Montgai és seu embassament, que pertany al terme de Camarasa. És un bon lloc per practicar activitats aquàtiques en aigües tranquil.les, així com senderisme o alpinisme en les roques del voltant.  



L'embassament de St Llorenç de Montgai es troba a 2 kms de Balaguer, a la comarca de la Noguera. Està just al costat mateix del pantà de Camarasa, on podem gaudir de moltes espècies aquàtiques. 

La ruta es fa al voltant del pantà caminant en 3 hores aprox, són un total de 12 kms. Tot i que hi hem anat a la primavera i la natura es mostra en tot el seu esplendor, aconsellen fer aquesta caminada a la tardor, època de pas d'aus migratòries. 

Nosaltres hem aparcat el vehicle just al costat del càmping que es troba a prop de l'embassament. Des d' aquí es comença la caminada en direcció a la presa per un camí ample, un cop passada la presa ens endinsem en una zona boscosa. El camí voreja tot el pantà, per la qual cosa permet veure'l en tota la seva dimensió. 


Començament del camí per donar la volta










Ja des del principi la vegetació i les vistes són magnífiques. Més endavant ens introduïm en trams de bosc, sempre dins d'un camí ben marcat i sense perill.








Per mi, el millor ha estat el tram final de camí abans de caminar per la carretera, per tal de fer la volta sencera. En aquest punt les cases fan el reflex al pantà i la vista queda molt fotogènica. 






El camí s'acaba a tocar del Pont de l' Escaleta, cal creuar-lo i seguir per la carretera asfaltada uns 2 kms en direcció a St Llorenç de Montgai, fins arribar al poble i travessar el carrer principal per arribar a l'aparcament.  



Tot i que ens diuen que és una bona zona per observar aus, nosaltres el que més hem vist són esportistes; ens hem trobat kayacs, diversos escaladors en les muntanyes, gent volant en parapent i fins i tot un globus, que han fet la jornada encara més entretinguda.




Si agrada el kayac o es vol provar aquest esport és un bon lloc per a iniciar-se ja que les aigües són tranquil·les, i les vistes des del bell mig de l'embassament deuen ser espectaculars. Es poden llogar allà, nosaltres ens plantegem fer-ho!




I si ens volem quedar a dinar sense gastar gaire podem fer pícnic. Hi ha una zona habilitada, just travessant la carretera, al principi del poble (venint de Camarasa) per a fer un mos sota cobert, dues taules en un espai elevat que protegeix si el temps no acompanya, a la vegada que dóna unes boniques vistes de l'embassament.

Foto del blog "Som de Pícnic" de Marta Dachs

Foto del blog "Som de Pícnic" de Marta Dachs


Reflexos en l'aigua...