Cinque Terre, Riviera italiana

La millor manera de recórrer el conjunt dels 5 pobles que constitueixen les Cinque Terre (Cinc terres) és en tren. Un tren que sortint de l'estació de la Spezia i amb un únic bitllet et porta a cadascun dels pintorescos pobles de pescadors, amb les seves escarpades cases de colors, que es troben damunt de penyasegats. 

Manarola


Pobles, tots ells, on es respira el perfum a llimona i que estan rodejats de vinyes. 

Unes vinyes que arran de la seva situació geogràfica en terrasses, tenen un curiós sistema de carrils-grua per transportar els raïms. 


Tot i que al seu moment devien ser uns nuclis aïllats, actualment són un gran reclam turístic. No han perdut, però, l'essencia dels típics pobles de pescadors, el que encara es palpa en la manera de fer dels seus habitants, la majoria pescadors i pagesos. 

Una de les seves característiques i que fan l'indret tan especial és que no està permès el trànsit de cotxes, això fa un ambient encara més acollidor.

Tots ells comparteixen colors; el verd de les vinyes i el groc de les llimones es barreja amb els colors de les cases i el blau del mar. 

Riomaggiore

També les uneixen els carrerons empinats i botigues encantadores. 

El 1997 van ser declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO i al 1999 es van constituir com a parc nacional. 
Riomaggiore:  La distribució de les cases de colors en diferents nivells fan del poble un lloc molt pintoresc. Ha estat el que ens ha descobert la zona, ja que venint de la Spezia és el primer que es troba. És petit i encantador amb les seus carrers empinats i les casetes colorades. Tot i que s'assembla a Manarola és més tranquil i conserva l'encant pescador dels seus habitants.  El túnel que va del poble a l'estació de tren està decorat amb mosaics amb temes marítims. 

Manarola: És el que més ens ha agradat. Les cases, les botigues, l'ambient, la zona de bany, tot! 
Té un bonic camí de ronda on passejar i d'on es veu una vista panoràmica del conjunt. Disposa d'una zona habilitada pel bany amb escales a les roques.   




Corniglia: Rodejat de vinyes, és el poble més petit i més elevat de tots els cinc, i l'únic que no està a peu de mar. Es troba a 100 mt d'alçada, per la qual cosa des de l'estació del tren per veure el poble cal pujar més de 300 escales. També s'hi pot accedir amb cotxe i la carretera ens deixa a la part alta del poble amb la qual cosa es fa més fàcil de recórrer. Però les carreteres d'aquest indret són estretes, plenes de curves, diria que fins i tot perilloses. 
Els cotxes es deixen a l'entrada del poble, en el pàrquing de pagament. 

Carreró de Corniglia

Vernazza: És el poble que surt en totes les fotografies, i s'ho mereix, perquè és preciós. Al costat del port natural, hi ha una església que toca al mar i que convida a una remullada. 

Més amunt hi ha un castell on per accedir-hi cal pujar unes empinades escales. Només per a accedir a les vistes des de la torre demanen entrada, cosa que ens ha sorprès. Després de l'esforç de la pujada, es clar, tothom paga... 

Platja de Vernazza

Panoràmica de Vernazza

Monterosso al MareMonterosso és diferent ja que és planer, un bonic poble de costa, però no tan espectacular com els altres. És molt turístic, passant un petit túnel es troba uns carrers plens de botigues i restaurants amb platges de grava.

Tot i que quatre dels cinc pobles tenen àrea de bany, el més aconsellable per remullar-se és aquest, ja que disposa de les platges més llargues de la zona. Hem trobat curiós que en gran part les platges italianes són privades, les empreses que les gestionen es distingeixen pels parasols del mateix color. Més enllà hi ha una petita zona lliure on banyar-se.  

Platges privades: A Itàlia els ajuntaments otorguen concesions a empreses com hotels, càmpings i els anomenats "establiments balnearis" on s'ubiquen tumbones i parasols de pagament. En aquesta zona no és permet posar ni el peu sense pagar, ni molt menys la pròpia tovallola. 
La llei italiana estableix que totes les platges tenen que reservar una zona d'espai per accés públic, que depen de l'ajuntament, per la qual cosa la neteja i conservació no està tan be com a les privades.  

Monterosso al mare


Apart del tren i en barco, també hi ha rutes de senderisme per visitar la zona, el camí més famós és la via de l'Amore, on passegen els enamorats.







La Via dell'Amore és un camí que uneix els pobles de Manarola amb Riomaggiore sortint d'ambdues estacions ferroviàries. L'hem intentat fer en el camí de tornada, però no hem pogut, perquè ens l'hem trobat tancada per perill de despreniment de roques. 






En tren des de la Spezia trobem en primer lloc Riomaggiore, després Manarola, Corniglia, Vernazza i al final Monterosso al Mare. 

Tren Cinque Terre


Museu oceanogràfic de Mònaco

L'edifici que alberga el museu marítim i el aquari oceanogràfic és un palau ostentós, en la línia del luxe de Mònaco, tant que li diuen el "temple del mar". 

Data de 1910 i el va crear el príncep Albert I, rebesavi del Príncep Albert II, l'actual monarca del principat. La part del darrera del oceanogràfic forma una imponent façana que es troba construïda sobre del penyasegat, damunt del mar. 

El museu està situat a la part alta de Monàco, a uns passos del Palau Grimaldi.  


Part del darrera, enclavat sobre una roca.

El que més destacaria d'aquest museu és la sala de les balenes, amb diversos esquelets. També criden l'atenció les obres d'art contemporani, totes relacionades amb el món submarí. 


Destaca la sala de les balenes


Ubicat en diverses plantes, al soterrani està ubicada la zona del aquari on hi trobem la disposició habitual amb grans tancs d'aigua dividits per zones de procedència; mar mediterrani, mars tropicals, etc.   






Les altres plantes alberguen la sala de les balenes i el museu marí. Jacques-Yves Costeau, l'inventor dels reguladors amb ampolla utilitzats pel busseig autònom, va ser durant molt anys el director del museu i n'ha deixat l'emprenta.


A l'oceanogràfic ens reb el yellow submarine.

A la planta superior hi ha una terrassa panoràmica amb zona infantil, una cafeteria i "la illa de les tortugues" que ha agradat molt a grans i petits. 



Ens ha agradat molt la exposició temporal de Philippe Pasqua, que alberga el oceanogràfic aquest estiu, fins al 30 de setembre de 2017. L'exposició, anomenada "Borderline", disposa en el museu vàries escultures monumentals en bronze i acer inoxidable per a concienciar de la protecció dels oceans. 

Impressionant escultura de gran format de Philippe Pasqua.    

El museu programa exposicions d'obres d'art contemporani, que complementa la seva col·lecció permanent. 

Entrada al museu oceanogràfic










Morena gegant 




Allotjament en càmping: Hem escollit un càmping a Ventimiglia, a la Riviera italiana. A la Costa Blava francesa ens ha semblat que els càmpings quedaven més lluny del principat

Ventimiglia és un poble de costa, que està a 25 kms a l'oest de Mònaco i on s' arriba en uns 30 min. en cotxe o en tren. L'aparcament a Mònaco, com tot, és força car i la carretera a l'estiu hi ha molt trànsit. 


El Càmping "Por la mar" a Latte di Ventimiglia, està en un indret privilegiat, a la costa fronterera entre França i Itàlia, i molt a prop de Mònaco.

Es troba a 5 minuts d'una platja rocosa, però bonica. Hi ha un gran supermercat just al davant del càmping. Les parcel.les estan be i les instal·lacions sanitàries són una mica velles, però es netegen diverses vegades al dia i estaven netes.



Hem trobat el que buscàvem, un càmping de pas, ben situat, tranquil i familiar.

A destacar el tracte de tot el personal i en especial el Simone, molt simpàtic, resolutiu i servicial. El que més ens ha agradat ha estat la comoditat de no haver d'agafar el cotxe, ni per anar a la platja, ni per fer turisme, ja que disposen d'una navette, amb servei a la Costa Blava francesa i a la Riviera italiana. Et porten del càmping fins a l'estació i amb el tren s'arriba comoda i ràpidament tant a Sanremo com a Mònaco. Després et venen a recollir a l'estació, un servei molt recomanable.



Oceanogràfic de València i Parc Gulliver

Som un grans aficionats a la vida marina en general i en els aquaris en particular. Per aquest motiu quan a principis del 2017 va sortir la noticia que havia nascut una balena beluga a l'oceanogràfic de València, varem tenir l'excusa perfecte per anar-lo a visitar. " Kylu, la nova cria mascle de beluga nascuda en captivitat a Espanya"

L'Oceanogràfic de València és l'aquari més gran d'Europa, i a diferencia de la majoria d'aquaris que es poden visitar en un parell d'hores, aquí millor reservar un dia sencer per recorre'l, ja que hi ha molt per veure. L'estructura és més com un parc d'atraccions, que com un aquari propiament dit. 




L' Oceanogràfic es troba ubicat dins del complex arquitèctonic vanguardista que composa la Ciutat de les Arts i les Ciències als Jardins del Túria de València. 

Apart de l'oceanogràfic, que és la principal atracció i la més visitada, la ciutat es composa de:

L'hemisfèric, un cinema IMAX
Museu de la ciències Princep Felip
L'umbracle, jardí públic urbà
Palau de les Arts Reina Sofía, sala d'òpera
Àgora, edifici multifuncional

Concretament l'oceanogràfic es divideix en diversos edificis en el seu interior, en el que destaquen la recepció al recinte i el restaurant submarí, que comparteixen la mateixa arquitectura. Entre d'altres hi ha un dofinari, una zona per a papallones, un aviari amb una gàbia immensa per a ocells, diversos restaurants i zones verdes. 


Recepció i restaurant submarí













Interior de la recepció


















L'aigua salada es bombeja des de la propera platja de la Malva-rosa, i tot i tenir unes 500 espècies marines diferents, apart de rèptils i aus, l'atracció principal són les belugues, ja que és l'únic aquari europeu que té morses i belugues. A més, és l'únic que ha aconseguit la reproducció en captivitat d'aquestes últimes. 


La beluga o balena blanca és una espècie de cetaci que es caracteritza pel color totalment blanc dels adults i per la manca d'aleta dorsal, que habita la regió àrtica i subàrtica. Té una mida intermèdia entre la de les balenes i els dofins, amb una longitud i pes màxims pels mascles de 5,5 metres i 1.600 kg (...) El seu sentit de l'oïda està molt desenvolupat i té la capacitat d'ecolocalització que li permet mobilitzar-se i trobar respiradors sota les plaques de gel. Viquipèdia


P

Kylu, bebè beluga amb la seva mare


Si aneu amb nens petits, podeu tenir la referencia del personatge de Bailey de la pelicula "Buscando a Dory" que és una balena beluga, mentre que Destiny és un tauró balena.

107647
Com a oceanogràfic representa els principals ecosistemes marins del tot el planeta, té un caràcter científic i educatiu. 

Dofinari: La gran piscina on fan l' espectacle amb els dofins hem trobat que era un espai respectuós amb els animals alhora que divertit i educatiu pels nens, ensenyant a respectar la vida marina, i com actuar en cas de que ens trobem amb un animal en problemes. Com que al zoo de Barcelona el dofinari ja no actúa, a les nenes els hi ha fet molta gràcia veure'n un. 

Diuen que aquest dofinari, per capacitat de litres d'aigua, és un dels més grans del món. 


D'altra banda, hi ha la disposició habitual dels aquaris amb grans tancs d'aigua dividits per zones de procedència; mar mediterrani, mars tropicals, etc i un túnel transparent per veure passar els taurons i demés peixos amb la sensació d'estar molt a prop d'ells. 






Menjar en el recinte: El restaurant submarí, que té la mateixa estructura que el de recepció deu ser bonic ja que menges rodejat de peixos, però varem trobar que era caríssim. També hi deia que calia reservar. Es pot portar pícnic, tot i que no hi ha una zona habilitada, però hi havia molta gent que menjava entrepans. Sinó es pot dinar en algun dels diversos restaurants de zones de menjar ràpid tipus pizzes, hamburgueses, frankfurts i gelateries. Nosaltres varem dinar al burger que hi ha sota del dofinari. 

Visita: Si s'han visitat diversos aquaris arriba un moment en que et deixen de sorprendre les especies marines ja que es van repetint. 

En aquest cas, però, no vaig tenir aquesta sensació, ja que les hi han especiès que no havia vist en altres aquaris; destacaria les morses, les belugues i els crancs aranya, enormes!  


Cranc aranya, és enorme!

També sorprén una gran cúpula a la zona de l' Àrtic, que simula un immens iglú on estan ubicats els pingüins. 


Zona Àrtic, cúpula iglú on habiten els pingüins














Vista panoràmica de la Ciutat de les Arts i les Ciències. En primer terme l'hemisfèric, que recorda a un ull i ubica un cinema IMAX, a la dreta el Museu de la ciències, en el que l'arquitecte va voler representar un esquelet de balena, a l'esquerra part de l'umbracle i al fons de tot el Palau de les Arts Reina Sofía, que actúa com a sala d'òpera.


  • Complex cultural i científic "Ciutat de les Arts i les Ciències"


Ombracle, jardí públic urbà
Tarifes: L'entrada a l'oceanogràfic és força cara, 29,10€ els adults, però al ser una visita de tot un dia val la pena. També ofereixen entrades combinades per anar a veure altres recintes com el museu de les ciències o el cinema IMAX que nosaltres no hem visitat. 

Una opció més econòmica i divertida per acabar el dia amb els nens és anar al Parc Gulliver, que és un parc infantil i gratuït. Si pot arribar tot passejant pels jardins del Túria, està a 1 km de distància, pel que s'hi arriba en pocs minuts. 

És un lloc sorprenent! Tot i que val a dir que no l'he trobat del tot segur; hi ha zones que no tenen barana i són força altes per a nens petits, més que res que el terra és de grava i si caus et pots fer força mal. Haurien de posar un terra més adequat, com a d'altres parcs infantils.


El Parc Gulliver és una escultura monumental de Gulliver de 70 metres, tombada al terra, en la que les diferents parts del cos; cabells, mans, braços, cames, etc són tobogans de diferents mides. S'hi accedeix per rampes i escales. És el personatge del llibre "Los viajes de Gulliver" clàssic de la literatura i representa el moment en el que Gulliver ha arribat al país de Liliput i els habitants l'han lligat al terra. 

Els cabells també són tobogans









Detall de la enorme sabata