Fent camí

CAMINANT:

Aquestes són algunes recomanacions per a petits excursionistes abans de sortir a caminar.  

1. Anant amb quitxalla és important no tenir pressa. Cal triar rutes curtes amb temps suficient, sense hora fixa d'arribada per poder entretenir-se pel camí ja sigui fent fotos, agafant flors, gaudint del ocells o d'aquelles coses d'interès que trobem pel camí.

2. Hem comprovat que els infants si es queixen, normalment, no és per cansament físic, sinó més aviat per avorriment. Per aquest motiu busquem rutes amb "incentius" al llarg del camí: ponts, grutes, fonts, saltants d'aigua, etc.




3. Per a que la sortida els sigui atractiva, abans de fer-la, és bo tenir un objectiu final: entrar en una cova, visitar una ermita, trobar un saltant d'aigua; crec que pujaran millor una muntanya si al cim hi troben un castell...  

4. També és recomanable que vagin varis nens i nenes, ja que amb colla es distreuen més i es cansen menys.

5. Diuen que els nens se senten més implicats en la ruta si porten una petita motxilleta amb les seves provisions: aigua, mocadors de paper/tovalloletes, un cangur (per si plou), roba d'abric (per si fa fred), galetes o fruits secs...

6. Hem adequar la roba que portem al temps previst. Millor caminar amb botes de trekking, però també va be portar xancletes dins la motxilla si tenim previst passar per rius o platges (p. ex. gorgs o camins de ronda prop de cales).
En cas de passar per trams amb aigua important és millor portar mitjons de recanvi. A l'estiu cal anar ben equipat amb gorra, aigua i crema de protecció solar. 

VIATGES: 

En contra del que es creu, els nens poden soportar desplaçaments llargs, tant amb cotxe com en transports públics. En cotxe sempre és més fàcil, ja que es pot parar quan es necessita. Si cal fer molts kms. d'una tirada es pot adequar l'horari amb el son dels nens.

A l'avió, el tema és planificar el màxim possible el temps i buscar maneres per entretenir-se. Molts tenen pel.licules, es poden portar tablets, jocs petits de taula, jocs de cartes, joguines, blocs de notes, pintures, etc. 

Com en les rutes, crec que és important que els hi anem explicant el que veiem durant el trajecte i on anem, que farem quan arribem, l'objectiu final d'arribar al lloc. 


ESTACIONS:

A la primavera, trobem el paisatge en tot el seu esplendor, no fa massa calor i els dies són més llargs. És una bona época pel senderisme, tant a la muntanya com a la platja.

A la tardor, el dia és més curt i hi ha menys claror per la qual cosa cal sortir més aviat pel matí. Ens agraden els colors de la tardor per passejar per boscos, fagedes o aprofitar per anar a buscar bolets.





Diuen que l'estiu no és la època més recomanable per a sortir a caminar. Nosaltres hi anem igual, tot i que intentem evitar les hores de més sol i també busquem rutes on ens poguem remullar en gorgs o en cales que trobem pels camins de ronda. 

A l'hivern, per fer senderisme amb nens, caldria buscar rutes on no hi hagi glaç i neu abundant. En tot cas, si els nens ja són més grans, poden provar les raquetes de neu que permeten gaudir de camins nevats sense perill.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada