Cua de cavall VALL D' ORDESA

Parc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut, Pirineu d'Osca. 

Cua de cavall: 18 kms (anada i tornada)

Es curiós que quan t'han explicat molt una ruta que no has fet mai, sembla que ja no ve de gust. Has sentit tants relats, has vist tantes fotos... de tant sentir-ne parlar sembla ja l'has recorregut. Res més lluny de la veritat! 

Això m'ha passat amb la ruta d'aquest estiu, la famosa excursió fins a la Cua de Cavall, a la vall d'Ordesa. La ruta senderista més popular del Pirineu d'Osca. 

Cascada de la Cua de Cavall
Pirineu Aragonés, un plaer pel senderisme.



Les grades de Soaso

Tram final de la ruta al el Mont Perdut que ens vigila

Cal dir que he anat molt ben acompanyada amb gent que ja hi havia estat vàries vegades, L'Edu, la Mercè i el Joan. Per mi i per a les tres valentes, la Meri de 14 anys, la Rut de 12 i Ester de 9, era la primera vegada. 
Des d'aquí vull donar les gràcies a la Mercè, per les indicacions, i pels riures de la tornada! També ens ha acompanyat la Susi, la "gossa motxillera", literalment. És molt gran i no pot caminar, però ha volgut acompanyar-nos en la excursió. 


Ruta: 

Comencem pel principi, a l'estiu el parc nacional d'Ordesa està restringit per l'alta afluència de visitants, per la qual cosa s'ha d'accedir amb autobús. Al poble de Torla, un indret preciós que també mereix una visita, és on cal deixar el cotxe. Allà hi ha un pàrquing habilitat, on cal comprar els billets pel bus que surt cada 20 minuts aprox. 

El bus carregat d'excursionistes arriba a la Pradera, com s'anomena la gran explanada que ens dóna la benvinguda al parc. La Pradera disposa de serveis, bar i oficina d'informació. Allà comença la nostra caminada, tot seguint les indicacions. El camí està ben senyalitzat en tot el seu recorregut. 



Camí amb bona companyia.

La ruta és llarga, unes 6h; 3h 30 min. de pujada i 2h 30 min. de baixada amb 425 mt de desnivell.

Nosaltres varem trigar unes 8h en total, contant les parades per a fotos, el pícnic del dinar i la imprescindible remullada en la gorga que forma la Cua en la seva caiguda. Remullada només de peus; a veure qui aguanta més estona dins de l'aigua glaçada! Els peus surten morats... 



Tothom m'havia dit que la ruta era fàcil, ja que el camí és segur, en molts trams ample i es pot fer be. De fet, en els fulletons diuen que és accesible a totes les edats, i de fet es veuen moltes famílies amb infants, tant caminant com en motxilles dels papes i mames. Tot i que hi havia moltissíma gent, tampoc la vaig trobar tan fàcil; trams de forta pujada i 18 kilòmetres i forces hores. Quasi un dia; no la recomanaria per anar amb nens que no estiguin acostumats a caminar. 

És un nivell més alt de les meves "PetitesRutes" 

Recorregut:

Al llarg del camí: Riu Aranzas, que neix al Mont Perdut
Des de la Pradera: 
3    kms: Cascades d'Arripas
3,5 kms Cascada de l'Estret
5    kms. Bosc de faigs, Fageda d'Ordesa
7    kms Grades de Soaso
7,5 kms Circ de Soaso 
8    kms Cua de Cavall

Cada cascada, cada gorja, cada saltant d'aigua que trobàvem (i en van ser uns quants), em meravellava. La colla em deia que el pròxim era encara més impressionant. Costava de creure, amb el bonic que era aquell saltant... I aleshores varem arribar a les Grades de Soaso; allà em vaig quedar sense paraules! Per mi, són encara més boniques que la Cua de Cavall en si. 

I amb la calor que varem passar de mitjans d'estiu, i passada la fageda, on no hi havia cap ombra, les Grades van ser un indret refrescant i meravellós. 

Arribem cap al final de la nostra ruta i trobem el Circ de Soaso, una explanada d'origen glacial, on es té una magnífica vista dels pics del "Mont Perdut" i del "Cilindro de Marboré". 




En el circ de Soaso cal passar per un camí marcat per rajoles de pedra, així ho marquen els indicadors. Una manera d'assegurar-se que els visitants no malmeten l'espai natural. Com ja he dit, hi havia molta gent fent el camí, tot i que només varem tenir la sensació de massa gent "ramblejant" en el tram final d'aquest camí i al final, quan ja trobes la cascada de la cua.    


La cascada de la Cua de Cavall certament impressiona per la seva magnitud. És altíssima i enorme! Jo la vaig veure amb poca aigua, comparada amb les fotos dels catàlegs, que suposo són fetes en època de pluges. Em va sorprendre perquè em va costar de veure-la, és a dir, jo sempre havia pensat (per les fotos) que me la trobaria de cara i està mig amagada a l'esquerra d'un revolt. Un descobriment més!   

Per a la tornada varem desfer el camí, tornant pel mateix lloc. La próxima vegada, perquè hi haurà una pròxima, segur, ens agradaria tornar per la Senda de los Cazadores. Un camí que marquen més complicat, més estret i tortuós però molt bonic. 
La "Susi" també va voler venir! 

Més informació: 

Parc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut, Pirineu d'Osca. 

El Parc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut es troba ubicat al nord de la provincia d'Osca, en el terme municipal dels pobles de Torla i Bielsa, en la comarca del Sobrarbe. 

El parc Nacional es divideix en tres zones diferenciades:

1- Vall d'Ordesa i Bujaruelo
2- Cañón d'Añisclo i gargantas de Escuaín
3- Vall Pineta

Hi ha diferents punts d'accés al Parc Nacional:

- Des d'Aínsa accedirem a la zona del "Cañón de Añisclo"
- Per anar a la "Vall Pineta" ho farem des del poble de Bielsa. 
- L'entrada principal a la Vall d'Ordesa és per Torla, en aquest petit poble hi ha el centre d'acollida als visitants i també el servei de bus que porta al Parc (a l'estiu l'entrada està restringida als cotxes particulars). 





Camí de ronda: de Sa Riera a Illa Roja

Camí de ronda a BEGUR


Els camins de ronda de Begur, degut a la seva abrupta costa, no tenen continuïtat al llarg dels seus 20 km. Es troben seccionats en 4 trams. 

Una curiosa glorieta és el punt de destí, i final, de la nostra ruta d'avui. Ens la trobem a la platja de "Sa Riera" just on acaba la sorra i comença el camí empedrat. 

Principi de la ruta


Arribem al final, Illa Roja




El tram que hem recorregut avui va de Sa Riera a la cala d'Illa Roja i a la platja del Racó, un indret esplèndid amb panoràmiques de petites cales i penya-segats. 






Increïbles racons, amb aigües turqueses, que conviden a bussejar. 



Alguns agosarats es tiren al mar...







Arribats a Illa Roja, no ens estranya que sigui un lloc frequentat per a nudistes, ja que, apart de l'accés a peu o per mar, és una cala sense cap tipus de servei, ni WC, ni dutxa, ni xiringuito...  el que compensa és poca gent, un lloc tranquil, amb aigües transparents i sorra gruixuda.