Ruta megalítica: Els gegants del bosc

Ens trobem a la zona interior del terme de Sta Cristina d'Aro, coneguda per una ruta megalítica anomenada "Els gegants del bosc". Hem retornat a veure el Dolmen de la Cova d'en Daina, ampliant la zona. 

El nostre recorregut té el seu punt de sortida al poble de Romanyà de la Selva. És una passejada des del poble, fins i tot es pot arribar fins al dolmen amb cotxe. 


Església pre-romànica, segle X




Des de Romanyà, on hem deixem el cotxe, anem seguint els indicadors que ens porten per la ruta megalítica que consta d'un Dolmen, un menhir i una cista




Travessem un alzinar i trobem una alzina monumental; just passant a l'altra banda del cementiri del mateix poble, conegut per ser on reposa l'escriptora catalana Mercè Rodoreda; ja que a Romanyà va viure el final de la seva vida. 


Romanyà de la Selva






Tot i dir-se de "la Selva" el poble de Romanyà  pertany al terme municipal de Santa Cristina d'Aro, és doncs, comarca del Baix Empordà. Es troba situat a l'interior de la Costa Brava, a la zona de muntanya.

També veurem una cista (tomba), tot plegat entremig d'un bosc d'alzines sureres, on en trobem una de monumental, una alzina de les més grans de Catalunya, que amb una alçada de 22 metres, és realment magnífica. 


Alzina de 22 metres

Però la joia de la corona de la ruta dels gegants del bosc és el sepulcre del Dolmen de la Cova d'en Daina. 


El sepulcre megalític de la Cova d'en Daina és un dolmen de granit de grans dimensions. Els dolmens són recintes sepulcrals megalítics formats per una cambra sepulcral i un corredor d'accés a la cambra envoltat d'una anella externa formada per grans roques. 


Dolmen de la Cova d'en Daina



Tot i això trobarem també un menhir,  "el Menhir de la Murtra", una gran pedra clavada a terra que sembla que podia ser una fita territorial o el centre d'algun tipus de cerimònia. 
Menhir de la Murta





Com a construccions, l'església pre-romànica del segle X, en el poble, i a les rodaliesel cementiri i una creu modernista


Per arribar-hi cal recórrer un camí que voreja la carretera des de Romanyà i en direcció al cementiri, just passat aquest trobem el dolmen, i a l'altra banda, travessant la carretera veurem l'alzina.

Els ponts de Cala Canyet

Cala Canyet és diferent de la majoria de les cales de la Costa Brava. 

El que la fa diferent és que hi trobem uns ponts que ens introdueixen cap al mar, com si fos una passarel.la que surt d'esculls naturals i que mitjançant construccions ens permet recórrer un tros mar endins. 

Cal tenir en compte que són passeres estretes i sense gaire marge de recolçament, el que les fa complicades per a nens petits o persones amb vertigen. 




Cala Canyet es troba al terme de Sta Cristina d'Aro. Tot i que el poble de Santa Cristina d'Aro és d'interior, el seu terme abraça força territori, en el que trobem algunes cales amagades que be valen una visita.

Per anar a Cala Canyet agafem la carretera de la costa, la GI-682, que va de St Feliu de Guíxols a Tossa de Mar. Aquesta carretera ens ofereix magnífiques vistes i paisatges que compensen les fortes curves del traçat. 





A mig camí de la carretera GI-682 trobem un desviament cap a la urbanització "Rosamar". 

Tot i que la urbanització té una barana d'accés nosaltres l'hem trobar oberta, de fet hi ha un restaurant. 

Prop del restaurant trobem un aparcament per poder deixar el cotxe ben a prop d'una platja d'arena fina, la platja del Canyet; tant aquesta platja com la cala comparteixen el nom.

Voregem la platja per la part dreta de les roques per a endinsar-nos a les passarel.les i al seu pont de pedra.




Mirador de Cala Canyet






Esculls on comencen els ponts de pedra





A la urbanització hem trobat una estatua femenina asseguda. Després hem sabut que estava dedicada a Ava Gardner, igual que que la hi ha a Blanes. 


Cala Vallpresona, una cala salvatge

Aquesta cala salvatge forma part de Santa Cristina d'Aro. Els que coneixeu el poble sabeu que Sta Cristina és d'interior, però el seu terme abraça força territori, en el que trobem algunes cales amagades que be valen una visita.

Una d'elles és la Cala Vallpresona, una cala verge que trobem a mig camí de la carretera de la costa, la GI-682, que va de St Feliu de Guíxols a Tossa de Mar. Aquesta carretera ens ofereix magnífiques vistes i paisatges que compensen les fortes curves del traçat. 



Haurem de deixar el cotxe a mig camí, just al rètol indicatiu de la cala i endinsar-nos al bosc per un camí de baixada, que al final esdevé en corriol. 



El massís de l’Ardenya, també anomenat "Massís de Cadiretes", és un conjunt de muntanyes situades a la zona litoral de la comarca de la Selva,el Gironès i el Baix Empordà, amb una elevació màxima de 512,1 metres. El 2004 es va aprovar la creació d'un PEIN (Pla d'Espais d'Interès Natural). Viquipèdia. 







Ens endinsem per un bosc de pins i alzines, hem de recórrer uns 20 minuts de baixada, ens els quals res sembla que anem direcció al mar, fins a arribar al corriol on sentim la remor d'un torrent que desemboca a la cala, i trobem una petita platja de sorra gruixuda, pedres i roques.








Tram final, corriol de baixada a la cala


A uns metres de la vora trobem una roca que sobresurt anomenada la Galera, a la qual podem arribar tot nedant. El fons marí d'aquesta zona és molt rocós i disposa de molta vida marina, el que fa que sigui un bon lloc per practicar submarinisme.    



Resultat d'imatges de cala vallpresona

Com he dit Vallpresona és una cala verge, sense edificacions i, per tant tampoc disposa de serveis com papereres, etc. A més a més queda força amagada entre la vegetació i com que és de difícil accés, es freqüent que s'hi faci nudisme.