De Bot a la Fontcalda: Via verda de la Terra Alta

Comencem la nostra ruta amb les bicicletes a la via verda de les terres d'Ebre que connecta la Terra Alta i el Baix Ebre amb la Vall de Zafán. 

Cal dir que a mi el tram que més m'ha agradat, i que trobo més aconsellable per anar amb quitxalla, és el de la Terra Alta. 

M'ha sorprès aquest carrilet; coneixem les vies verdes de Girona, sobretot el tram de Girona a St. Feliu de Guíxols i aquesta via verda és molt diferent a aquella, en quan aquesta passa per molts túnels, alguns dels quals es travessen en la foscor més absoluta. Això, lluny de ser un inconvenient, dóna un plus a la bicicletada. 

Pel comentat, cal dir que és important portar llanternes o lots, tant amb bici com si es fa a peu. 



Nosaltres hem sortit des de l'estació de Bot en direcció a Prat de Compte. Ens hem emportat menjar de pícnic, ja que ens ha aconsellat dinar a la zona de lleure de la Fontcalda.




Les vistes al llarg del recorregut són magnífiques, enmig de frondosa vegetació. Bona part voreja la llera del riu Canaletes fins arribar a l'Ebre.
















De túnels n'hi han forces al llarg del camí, alguns molt llargs i foscos, en aquests sobretot, com ja he dit, és imprescindible portar llum per veure-hi i també reflectants per a ser vist. 

Aquest tram passa pel túnel més llarg de tot el trajecte, 750mt de foscor. 





Només 5 kms separen Bot del santuari de la Fontcalda. Hem anat fins a Prat de Compte, i a la tornada ens hem desviat de la via, seguint els indicadors no té pèrdua. Allà hi hem trobat el santuari que estava tancat i més enllà una bassa amb aigua calenta: la Fontcalda, que dóna nom a l'indret. 

Val la pena deixar les bicis i recórrer el camí vorejant les gorges.











Zona de pícnic, espaiosa i segura per còrrer i jugar. 
El riu Canaletes forma en aquest lloc unes basses naturals, entre les roques, que podem recórrer tot passant per un caminet habilitat que ens permet gaudir d'unes vistes magnífiques. A l'estiu l'habitual es banyar-se en aquestes aigües. 









La ruta sencera de la Terra Alta, que travessa túnels, viaductes i va al llarg del riu Ebre, consta de 23 kilòmetres, l’anada de baixada; surt del poble d’Arnes fins a Pinell de Brai. A cada poble hi trobem les estacions, algunes abandonades i d’altres reconvertides en bars i parcs infantils.

Terra Alta: Arnes - Horta de St Joan - Bot - Prat de Compte - Pinell de Brai.

Santuari


Passeig a la Font Vella i la Font del Pic

Sant Hilari Sacalm

La vila de les 100 fonts

Durada:   1 h
Distancia: 2 kms (ruta circular)
Punt de sortida: Casc antic, davant Museu de les
Guilleries


Font Vella






















Es diu que St Hilari és la capital de les Guilleries, de fet, al casc antic del poble hi ha un museu dedicat a aquesta comarca natural. 

També s'anomena "La Vila de les 100 fontsja que en el seu terme municipal hi ha més d'un centenar de deus entre les quals la més famosa la "Font Vella" amb la planta envasadora d'aquesta aigua natural mineral.



Hi ha diverses rutes per fer, totes ben senyalitzades amb colors. Nosaltres hem fet la més curta (color groc) i hem arribat a dues d'aquestes fonts, la del Pic i la mateixa Font Vella. Ens han dit que de les dues deus surt la mateixa aigua.


Font del Pic

Des del centre de St Hilari es pot anar tot passejant. 

Ens endinsem en un bosc en que trobem pins i castanyers a banda i banda del camí fins que arribem a unes escales i baixem a la Font del Pic. 

Aquí hi ha un gran espai verd i darrera podem veure l'hotel balneari de la Font Vella" d'aigües termals; un edifici històric de color blau intens.





La font del Pic es troba dins del poble i les dues fonts disposen d'un indret ideal per a nens, espai per jugar i córrer amb zona de pícnic i parc infantil.



 




Castanyes pel camí










































Seguint el mateix camí pel bosc, la vegetació es torna més frondosa de castanyers i grans pins, en 1km ja trobarem la Font Vella. Veiem que hi ha força gent omplint aigua amb garrafes.



Balneari Font Vella
Podem fer la ruta circular si tornem pel costat de la carretera en un bonic passeig passant al costat de la planta envasadora i arribant a davant de l'hotel balneari.


Castell de Boixadors

Alta Anoia

Castell de Boixadors i església de St Pere 

Desafiant les baixes temperatures d'un diumenge d'hivern a l'Alta Anoia (ens ha nevat i tot), hem anat d'excursió al conjunt monumental medieval del Castell de Boixadors  i església de St Pere a 848 mt d'alçada. 

Castell de Boixadors, d'origen medieval.






Esglèsia romànica de St Pere de Boixadors 
Hem aprofitat que el primer diumenge de cada mes l'ajuntament de St. Pere Sallavinera posa a disposició un servei de visita, guiada i gratuïta, al castell i a l'església. La guia ha estat molt atenta, fent la visita "a mida" ja que dins de l'horari de 11h a 14h, va explicant sense necessitat d'esperar o de inscriure's a una hora determinada. 



Destaca la torre cilíndrica totalment restaurada. La guia ens ha dit que s'espera que en un parell d'anys s'hi pugui accedir, ja hi ha un projecte per a construir-hi una escala i una passarel.la per poder-hi pujar. 







El castell està en ple procés de restauració (Febrer 2015). 


Sostre del cup d'aigua (entrada de líquids) 























Colomar
La visita guiada ens fa una explicació acurada, entre d'altres coses, de l'història, la construcció i els treballs de restauració, que inclouen la torre, les restes d'una sala i altres dependències de la casa del senyor. 



Destacaria, com a curiós, el cup de vi o d'aigua en el que una porta oberta al mur permet la visita per dins i també el colomar.  






Altar església i tomba

Entre els que ha agradat més a les nenes, la llegenda que diu que en una tomba de l'ermita es creu que hi ha un passadís secret que arriba al molí de Boixadors i que al llarg del seu recorregut hi ha amagada una cabra d'or. 

Tot i que és llegenda, ens han dit que hi ha qui ha obert la tomba per buscar el tresor... 










































Com arribar: Per arribar al camí del castell agafem la sortida de l'eix transversal C-25 de St Pere Sallavinera en direcció a la Llavinera. Seguim amb el cotxe i abans d'arribar al poble de la Llavinera agafem el trencall de l'aeròdrom, passem la pista d'aterratge un bon tros de baixada fins que trobem una capelleta. 

Nosaltres hem aparcat aquí, on hem començat la caminada. 

Hem fet el mateix camí de pujada que de baixada. 

Ens ha costat força arribar a la zona del començament de la ruta. He de dir que no està gens ben indicat i que no hem trobat indicadors fins ben passat un bon tram de pista després de l'aeròdrom. 





Des d'aquest punt ja és fàcil, no té pèrdua seguint el camí uns 3/4h arribem al cim. Per baixar més o menys 1/2h pel mateix camí, que és de terra ample, sense perill, de pujada suau però mantinguda, adequat per a nens. 


Des de dalt es pot veure l'Anoia, el Bages i el Solsonés

Vistes des del Turó de Boixadors

Petita nevada de tornada.
Curiositat: La guia ens ha explicat que dins de l'església del poble de St Pere Sallavinera s'hi pot veure mitja costella de balena de 4mt d'alçada i 100 kg, que va portar un almirall, fill del poble, des de Sardenya. Hem trobat l'església tancada i no l'hem vista... hi haurem de tornar un altre dia! 

El Castell de Boixadors pertany al municipi de Sant Pere Sallavinera (Anoia), ben a prop dels límits amb la comarca del Bages i a tocar del Solsonès i la Segarra.  El conjunt està voltat de serres que s'enlairen fins a cotes que superen els 800 metres i que estructuren un conjunt de petites valls, agrestes i boscoses, plenes de torrents i rierols que desemboquen a la riera de Rajadell. El municipi de Sant Pere Sallavinera s'estén pel vessant sud del turó de Boixadors, la plana presidida pel nucli de la Fortesa i la vall que s'inicia entre els antics pobles de la Llavinera i Puigdemàger i que té com a fondal la riera de Sant Pere, sobre la qual es troba el poble de Sant Pere Sallavinera, cap administratiu del municipi. Viquipèdia 2015.

Les gorges de la Fou.

Els Canyons de la Fou

66150 Arles

Durada: 1:30h

Obert de  

9:30–17:30h


Una amiga ha organitzat aquesta sortida a la Catalunya Nord, a França, tot just passada la frontera de la Jonquera. Per la seva proximitat, val molt la pena fer uns kms i visitar aquest indret.


Trobem els "canyons de la Fou" molt a prop de Céret, a 2km d'Arles-sur-Tech. Tot el recorregut és seguint una passarel.la metàl.lica protegida, fins i tot al començament de la visita se'ns fa posar un casc. 

S'ha d'anar i venir pel mateix lloc, en 1h 30 aprox, ja que la passarel.la permet la visita fins a 1500mt.

Gruta iluminada

El nom de "la Fou" prové del català antic que significa "barranc, precipici, pas estret".

L'aigua amb tota la seva força ens acompanya durant tota la ruta, obrint-se pas entre les pedres i formant així uns magnífics saltants d'aigua.




















Els canyons de la Fou són considerats els més estrets del món (menys d'un metre segons el lloc). Per sobre de la passarel.la en molts moments dóna la sensació de caminar sobre l'aigua. 


Diuen que els trabucaires (saltejadors de diligències) s'amagaven en aquestes grutes dels soldats. 




Aquestes aus rapaces s'establien dins dels penya segats, amagats entre les roques


Més informació: La visita val 9,00€, hi ha descomptes per a grups.
A l'aparcament hi ha un restaurant i una zona de pícnic. 
És convenient portar impermeable ja que en alguna zona ens podem mullar pels degotalls de les roques.

Com arribar: A 1h aprox des de la Jonquera 
Per l'autopista AP-7 , direcció a França. 
Pasada la Jonquera cap a Le Bolou. Agafar la sortida 43-Le Boulou des de A9. Seguir per D115 hasta La Coste de Corsavy.




 
Sembla que caminem sobre l'aigua...

Castell de Montsoriu



Montseny 



Durada:               2 i 1/2h aprox. (1 i 1/2h visita guiada, 1h pujada i baixada pel camí)

Distància:            2,8 km

Punt de sortida:   Coll de Castellar (aparcament senyalitzat) 


El castell de Montsoriu està a prop d'Arbúcies, a la comarca de la Selva, dalt d'un cim de més de 600 metres. 
És un dels castells gòtics (segles XIV, XV) més importants de Catalunya. 

Foto de Josep Camps "patrimoni.gencat"
Aquesta ruta és molt entretinguda. La excursió comença tot just al deixar el cotxe on cal pujar 2,8 kms per una pista forestal enmig d'un bosc on predominen les alzines sureres.

Arribem al castell en 30 minuts més o menys.

Tot i que la visita és llarga, d'1 i 1/2 h aprox. no ens fa gens pesada, ben al contrari; ha estat molt amena.

La nostra guia ha estat experta en història del castell i la seva disposició geogràfica, alhora que divertida amb la quitxalla tot explicant-nos llegendes de bruixes i cavallers, que han fet les delícies dels més petits.









Camí de pujada











Vistes del Montseny





El castell està format per tres cercles que van de la part més antiga (segle X) quan era una fortificació estratègica i defensiva, fins a les ampliacions que s'hi van fer al segle XIV, quan era propietat dels senyors de Cabrera, que el van acomodar més en un palau, per esdevenir una de les seves residències. 

Hem visitat les diferents estances, tot aprenent la vida dels habitants a l'edat mitjana. A més em pogut gaudir de la visita pels alts murs i pujar a la torre de l'homenatge on es contempla un paisatge magnífic.


El castell està en procés de restauració, aprofiten el material trobat per a reconstruir i també
fan parts  noves amb materials com ferro, fusta i vidre.

Per resumir, tal i com diu la web: "En ple procés de restauració, actualment el castell de Montsoriu ofereix al visitant l’oportunitat de recular més de cinc-cents anys en el temps i reviure la història i la manera de viure a la Catalunya de l’edat mitjana"



Més informació:
Cal reservar la visita per Internet a la web del castell: www.montsoriu.cat/

La mateixa entrada serveix per entrar al museu Etnològic del Montseny "La Gabella"  d'Arbúcies. Us recomano la visita, s'hi poden veure les troballes arqueològiques i sobretot per l'audiovisual que amplia les llegendes de bruixes que ens han explicat en el Castell.

Ens agraden les visites guiades, creiem que és una manera lúdica d'aprendre, com deia Benjamin Franklin: “Digue’m-ho i ho oblidaré, ensenya’m-ho i ho recordaré, involucra’m-hi i ho aprendré” 




















Com arribar:

Des d' Arbúcies (sortida 209 de l'Eix Transversal, C-25), seguim la carretera d'Arbúcies a Hostalric i després el desviament cap a Breda (GI-552). 
Direcció a la urbanització Fogueres de Montsoriu fins arribar al coll de Castellar, on deixem el cotxe.  Aquí comença, ben senyalitzada, la pista forestal de pujada al castell.