Raquetes de neu a Puymorens

Cerdanya francesa


Porté-Puymorens és un poble francès de l'Alta Cerdanya, a prop de la frontera amb la Cerdanya, França i Andorra (Pas de la Casa).  


   

Teníem ganes de raquetes i com que aquest any, de moment, no fa fred i ha nevat poc, ens ha calgut pujar força amunt per poder realitzar una excursió amb neu natural. Gràcies a això, i als nostres guies Àlex i Adrià, hem descobert un bosc rodejat de muntanyes, un indret molt bonic per a passejar i gaudir dels paratges hivernals. 




   Durant el trajecte hem gaudit de les vistes als pics nevats de la Cerdanya: 
   el Carlit, el Puig Peric i el petit Peric. 



D'anada l'Arc de Sant Martí, en la carretera de Berga, ha estat un presagi 
d'una jornada magnífica.  


L'inici de la caminada ha estat al Coll de Puymorens, a quasi 2.000 mt d'altitud, en una zona anomenada el Pla dels Avellans. Seguint als nostres guies hem travessat camins entre els boscos i a camp a través. 

Com que havia nevat la nit passada, a primera hora la neu estava molt be, després amb la pujada de temperatura s'estava quedant més pastosa, però no hi ha hagut cap problema per caminar amb les raquetes. 


























La sortida ha estat molt distreta, ja que apart de la ruta hem aprés amb les explicacions de botànica dels guies, cosa que ens agrada molt per a les nenes. 


Els arbres del bosc també ens han protegit del fort vent. No hi ha com anar amb guies experimentats per poder fer la sortida còmoda i segura, sobretot si es va amb nens. Apart, l'agència cobreix qualsevol assegurança d'accident i/o rescat.  





Vista de dins d'un iglú
Que be ens ho passem jugant amb la neu!



El moment culminant ha estat, sens dubte, quan ens han portat a un iglú i hem pogut experimentar la sensació d'entrar dins. 

Una experiència nova per a començar l'any! 

Ens han explicat que a dins d'un iglú sempre s'està a la mateixa temperatura: 0º, per la qual cosa és una bona opció de refugi per al fred o les tempestes. 

Dins d'un iglú


Per fer raquetes els experts aconsellen portar:
  • Cos: Teoria tres capes: 
    • Samarreta tèrmica màniga llarga
    • Folre polar
    • Jaqueta de neu / Anorak gruixut
    • (D'aquesta manera ens podrem treure el folre polar, si cal)
  • Bota de muntanya (trekking), millor si és impermeable o Gore Tex. 
  • Gorro 
  • Buff
  • Pantalons d'esquí / Malles + pantalons impermeables
  • Mitjons transpirables llargs
  • Ulleres de esquí o de sol
  • Guants de neu o impermeables
  • Motxilla, cantimplora i ganyips (fruits secs, galetes...)
  • Mòbil i càmera de fotos









Gorgs a Santa Càndia

Camí de la riera de Carme

Orpí (Anoia)

Aquesta sortida ha estat una delicia. És un indret a la comarca, poc conegut, una ruta fàcil, planera i curta (2,5 kms d'anada) el que la fa aconsellable per anar amb quitxalla acostumada a caminar.

Ha estat gratificant per mí ensenyar a les nenes un indret on hi tinc records d'adolescència, moments i confidències amb amics entre pícnics i banys en aquests gorgs. 

Gorg de Sta Càndia


Trobem una ruta sense cap complicació per anar amb nens, potser el tram més difícil és l'accés a la tercera gorga, on el camí s'estreny formant un corriol, i allà cal anar en compte, ja que és força alt i no hi ha protecció. 

Com indica el cartell informatiu " L'Espai Natural protegit de la riera de Carme, al seu pas per Orpí, baixa les aigües des de la plana de Miralles fins al riu Anoia. La riera discorre entre un bosc de ribera i les seves aigües esculpeixen un llit de roca calcària formant el Gorgs de Santa Càndia, envoltats de vinyes, camps i arbredes".  


Comencem la caminada al deixar el cotxe al costat de l'ermita de Sta Càndia. Just allà un cartell ens indica el camí de la riera, que ens portarà pels estrets, fins a la primera gorga de roca calcària. 



Durant el trajecte resseguim la vora de la riera de Carme, els estrets, on l'aigua convida a remullar-se a l'estiu i a gaudir del paisatge en les altres èpoques de l'any. Passem per costat d'horts i també per dins de boscos frondosos. Al principi ens caldrà vorejar una tanca. 


Agafem cap avall el camí de la riera per anar als gorgs.

Abundant vegetació en un paratge ombrívol


Primer gorg dels tres que trobem


El primer gorg que trobem es troba ben protegit. Es pot, però baixar i travessar l'aigua si hi ha poc caudal.   





Segon gorg, amb poca profunditat
Per arribar al tercer gorg hem hagut de vorejar el segon per sobre de les pedres, ja que hi ha un tros sense camí, però no té cap dificultat. Passat el tram, el camí es va estrenyent fins que veiem el tercer gorg.  


Tercer gorg, el més bonic i feréstec.






L'aigua de la riera de Carme propicia les fàbriques papereres del voltant. 


El lema d'Orpí és "un poble per descobrir". Trobo que és molt adient, ja que a la comarca de l'Anoia hi ha pobles magnífics que descobrir. 


Apart de l'ermita de Sta Càndia, des d'aquí es veu el Castell d'Orpí, que és un restaurant. I venint de camí trobem el Castell de la Pobla de Claramunt, una fortificació que es pot visitar, un dels castells de frontera de l'Anoia (veure post en aquest bloc).    
Ermita de Santa Càndia





Com arribar-hi: Cal anar fins al poble de Carme (Anoia). 

Una vegada passat Carme cal seguir en direcció Orpí fins a un trencall que indica 3kms per Orpí i seguint recte 10 kms fins a Sta Maria de Miralles. 

No anem cap Orpí, sinó que seguim tot recte direcció a Miralles i uns 2 kms, més endavant ja trobem el trencall de Sta Càndia, cal seguir el camí que baixa fins a l'ermita.

Bosc encantat de Gurb

Torrent del Sitjar




Hem encetat l'any, el primer dia del 2016, amb una sortida ideal per anar amb infants: el bosc encantat de Gurb. 


Segueixo fa temps el blog "som de pícnic" de la Marta Dachs, que sempre ens dóna bones idees. Allà vaig veure aquesta sortida. 


Només arribar hem trobar un tió, que en les dates que estem hem trobat molt adequat! Tot i que suposo que hi deu ser tot l'any...




Resultado de imagen de bosc encantat de gurb
Original caseta d'ocells

Dóna gust el nét i cuidat que està aquest bosc. 


Pel que fa a la caminada en si, el que és el bosc és un passeig planer i sense cap dificultat. Es podria fer amb menys de 1/2 hora si no fos per les originals figures de fusta que trobem a cada pas i que ens conviden a parar i fer fotos. 

He trobat molt originals les casetes de fusta pels ocells. 



També ens ha agradat travessar les passarel.les, que deuen ser tenir un sentit quan passa aigua per la riera... hi haurem de tornar en època de pluges! 


Resultado de imagen de bosc encantat de gurb
Cigonya de fusta

Sembla que moltes de les figures de fusta juguen a fet i amagar amb nosaltres, hi han cartells i cal cercar els animalons a sobre dels arbres o en algun tronc. També estan indicats els tipus dels arbres. 



Les vaques són de debó! 








David el gnomo! 

Hem allargat la ruta pujant fins al castell de Gurb, del que no queda res però és una bona pujada per a fer cames! Trobem el cartell just al final del bosc, al costat de les taules on fer pícnic. 




Baixant del castell de Gurb, canvi de paisatge
 Just al costat del bosc hi ha la parròquia de St. Andreu de Gurb. L'hem trobat tancada però hem admirat la façana i el pati amb una original creu de pedra.


La Parròquia de Sant Andreu de Gurb té un original creu de pedra

          
Aquest ocell tant eixerit no era pas de fusta!! 



Com arribar: Nosaltres hem anar per l'eix direcció a Vic, després cal seguir les indicacions cap St Bartomeu del Grau per la C-17, sortida 62. Es passa la localitat de Gurb i poc després un cartell a mà esquerra indica la parròquia de St Andreu de Gurb, just al costat hi ha l'aparcament. 

Cal dir que ens feia mandra anar d'excursió el primer dia de l'any, però ens ha semblat una bona idea aquesta sortida ja que no és massa llarga, amb la qual cosa no ens ha calgut llevar-nos dora, a més ens ha ajudat a oxigenar-nos després de tantes festes!