Ermita St Úrbez AÑISCLO

Parc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut

Pirineu d'Osca 

El Parc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut es troba ubicat al nord de la provincia d'Osca, en el terme municipal dels pobles de Torla i Bielsa, en la comarca del Sobrarbe. 

El parc Nacional es divideix en tres zones diferenciades:

1- Vall d'Ordesa i Bujaruelo

2- Cañón d'Añisclo i
    gargantas de Escuaín

3- Vall Pineta


Hi ha diferents punts d'accés al Parc Nacional:

Des d'Aínsa accedirem a la zona del Cañón de Añisclo

Per anar a la Vall Pineta ho farem des del poble de Bielsa. 


L'entrada principal a la Vall d'Ordesa és per Torla. 

A Torla hi ha ubicat el centre d'acollida als visitants i també és d'on surt el servei de bus que porta al Parc Natural de la Vall d'Ordesa. 

Cal agafar un bus ja que a l'estiu l'entrada està restringida als cotxes particulars, per preservar l'entorn. 




Zona del "Cañon de Añisclo"


DES D' AÍNSA:  A la zona del Cañón de Añisclo hi ha diverses rutes. Una excursió molt xula i fàcil per anar amb nens, fins i tot petits, és l'itinerari circular de 45 min. de La ruta del Agua de Sán Úrbez i el Molino de Aso, que passa pel costat de l' ermita del mateix nom, sota una gran roca, amb diverses gorges i cascades i un preciós pont de pedra. 


Panoràmica del casc antic d' Aínsa

Plaça Major d'Aínsa




Aquesta ruta és meitat amb cotxe, meitat caminant, i les dues parts són magnífiques. 

Sortint de Ainsa agafem la carretera al llarg del estrat Cañón de Añisclo, que es forma per riu Bellos. 

Es tan estreta que només té un sentit únic, a l'estiu està restringida a l'anada, la tornada es fa per un altre camí. 



Tram de ruta amb cotxe
Arribem a Añisclo, on trobem un pàrquing habilitat. Deixem el cotxe i comencem a caminar seguint els indicadors, entremig d'un camí ple de vegetació.


La ruta circular és d'uns 45 min. Quan portem uns 15 min. trobem una desviació en un camí de baixada cap al "Molino de Aso". Són les ruines d'un antic molí de pedra. No és veu massa res, crec que no val la pena desviar-se per veure'l, a més haurem de pujar per tornar al camí principal.

Gorges i cascades

Seguint el camí veurem gorges i unes cascades del riu Aso. Més endavant, contemplem la curiosa ermita de San Úrbez.  

Ermita sota la roca

San Úrbez, segons explica la llegenda, va ser un anacoreta que va viure aïllat, entregat a la contemplació i a la penitència, en una ermita enclavada sota una gran roca.

Llegenda de l'anacorta San Úrbez, que va habitar aquestes muntanyes


Bon part del camí recorre el riu i cascades. 






Pont de San Úrbez

Ja cap al final passem pel pont de pedra medieval del mateix nom, San Úrbez, sobre el riu Bellos i més cascades del riu Aso. 











Ermita de St Marc




Gironella

Estàvem al càmping Gironella i teniem ganes d'anar a donar una volta. El mateix personal del càmping ens ha informat d'aquesta caminada. És una sortida plàcida i sencilla que ens porta fins a l'ermita de Sant Marc.



Es mostra 20161030_105750.jpg.



L'ermita està situada a cal Bassacs, i és una església d'una sola nau, construïda el segle XVIII, segons ens explica el panell informatiu.

Es mostra 20161030_110640.jpg.



Es mostra 20161030_110059.jpg.
Es mostra 20161030_110337.jpg.

Es mostra 20161030_110520.jpg.

El curiós es que la part del darrera es troba excavat a la roca.
A l'entrada principal i en la clau de l'arc s'hi troba un relleu que representen uns castells.


Ens l'hem trobat tancada, tot i que em pogut espiar l'interior, ens han explicat que la obren el dia 25 d'abril, per Sant Marc i s'hi fa un aplec.
 Es mostra 20161030_111243.jpg.
És un lloc bonic per anar amb infants, i hi ha taules de pícnic, per la qual cosa es fa agradable anar-hi a berenar. 
Es mostra 20161030_110026.jpg.

Les fonts del Llobregat

Castellar de n'Hug

Us proposo una passejada fàcil i agradable per a fer amb nens, fins i tot molt petits. Són 2 kms, anar i tornar, que es recorren en menys 1 hora en un camí ben condicionat, on ponts i pasarel.les fan molt entretinguda la ruta.

Es mostra 20161031_123138.jpg.

Les fonts del Llobregat són el punt on neix el riu del mateix nom, situat a 1.300 mt d'altitud. El riu comença aquí i desemboca en forma de delta a la comarca del Baix Llobregat. Els panells informatius que trobem al llarg del recorregut ens ho explica detalladament.



Sortint just del mateix aparcament habilitat a Castellar de N'Hug, seguim el camí empredat i amb escales que, paral.lel al riu, transcorre enmig d'una naturalesa exuberant, dins d'un paisatge amb aigua abundant. 


Es mostra 20161031_115633.jpg.


El recorregut ens porta per un camí seguint una barana de fusta. 

Més endavant trobem un mirador on admirar la cascada central i gaudir de la força de l'aigua.




Es mostra 20161031_120908.jpg.

El poble de Castellar de n'Hug també mereix una visita, passejar pels seus carrers empedrats i menjar-nos un dels seus típics croissants gegants d'1 kg, boníssims!



Plaça Castellar de n'Hug
Resultat d'imatges de croissant gegant castellar de n'hug


Ja que estem a Casteller de N'hug, aprofitem per anar a visitar la Pobla de Lillet. Des d'allà agafem el Tren del Ciment, un ferrocaril antic convertit en atracció turística, que ens porta als Jardins Artigas de Gaudí (podeu veure el detall en el post "Jardins Artigas").
Pont Jardins Artigues de Gaudí
Resultat d'imatges de tren del ciment castellar de n'hug


El tren té un recorregut de 3,5 km i es pot agafar en alguna d'aquestes 4 estacions: La Pobla de Lillet, la Pobla Centre, Jardins Artigas i Museu del Ciment-Castellar de n'Hug, en un trajecte que dura aprox. 20 minuts. 




Per arrodonir, podeu fer un altre dia la ruta del Camí de la Bunyola, al delta del Llobregat (veure post en aquest blog). D'aquesta manera ensenyem als infants on neix i on mora el riu.








Cua de cavall VALL D' ORDESA

Parc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut, Pirineu d'Osca. 

Cua de cavall: 18 kms (anada i tornada)

Es curiós que quan t'han explicat molt una ruta que no has fet mai, sembla que ja no ve de gust. Has sentit tants relats, has vist tantes fotos... de tant sentir-ne parlar sembla ja l'has recorregut. Res més lluny de la veritat! 

Això m'ha passat amb la ruta d'aquest estiu, la famosa excursió fins a la Cua de Cavall, a la vall d'Ordesa. La ruta senderista més popular del Pirineu d'Osca. 

Cascada de la Cua de Cavall
Pirineu Aragonés, un plaer pel senderisme.



Les grades de Soaso

Tram final de la ruta al el Mont Perdut que ens vigila

Cal dir que he anat molt ben acompanyada amb gent que ja hi havia estat vàries vegades, L'Edu, la Mercè i el Joan. Per mi i per a les tres valentes, la Meri de 14 anys, la Rut de 12 i Ester de 9, era la primera vegada. 
Des d'aquí vull donar les gràcies a la Mercè, per les indicacions, i pels riures de la tornada! També ens ha acompanyat la Susi, la "gossa motxillera", literalment. És molt gran i no pot caminar, però ha volgut acompanyar-nos en la excursió. 


Ruta: 

Comencem pel principi, a l'estiu el parc nacional d'Ordesa està restringit per l'alta afluència de visitants, per la qual cosa s'ha d'accedir amb autobús. Al poble de Torla, un indret preciós que també mereix una visita, és on cal deixar el cotxe. Allà hi ha un pàrquing habilitat, on cal comprar els billets pel bus que surt cada 20 minuts aprox. 

El bus carregat d'excursionistes arriba a la Pradera, com s'anomena la gran explanada que ens dóna la benvinguda al parc. La Pradera disposa de serveis, bar i oficina d'informació. Allà comença la nostra caminada, tot seguint les indicacions. El camí està ben senyalitzat en tot el seu recorregut. 



Camí amb bona companyia.

La ruta és llarga, unes 6h; 3h 30 min. de pujada i 2h 30 min. de baixada amb 425 mt de desnivell.

Nosaltres varem trigar unes 8h en total, contant les parades per a fotos, el pícnic del dinar i la imprescindible remullada en la gorga que forma la Cua en la seva caiguda. Remullada només de peus; a veure qui aguanta més estona dins de l'aigua glaçada! Els peus surten morats... 



Tothom m'havia dit que la ruta era fàcil, ja que el camí és segur, en molts trams ample i es pot fer be. De fet, en els fulletons diuen que és accesible a totes les edats, i de fet es veuen moltes famílies amb infants, tant caminant com en motxilles dels papes i mames. Tot i que hi havia moltissíma gent, tampoc la vaig trobar tan fàcil; trams de forta pujada i 18 kilòmetres i forces hores. Quasi un dia; no la recomanaria per anar amb nens que no estiguin acostumats a caminar. 

És un nivell més alt de les meves "PetitesRutes" 

Recorregut:

Al llarg del camí: Riu Aranzas, que neix al Mont Perdut
Des de la Pradera: 
3    kms: Cascades d'Arripas
3,5 kms Cascada de l'Estret
5    kms. Bosc de faigs, Fageda d'Ordesa
7    kms Grades de Soaso
7,5 kms Circ de Soaso 
8    kms Cua de Cavall

Cada cascada, cada gorja, cada saltant d'aigua que trobàvem (i en van ser uns quants), em meravellava. La colla em deia que el pròxim era encara més impressionant. Costava de creure, amb el bonic que era aquell saltant... I aleshores varem arribar a les Grades de Soaso; allà em vaig quedar sense paraules! Per mi, són encara més boniques que la Cua de Cavall en si. 

I amb la calor que varem passar de mitjans d'estiu, i passada la fageda, on no hi havia cap ombra, les Grades van ser un indret refrescant i meravellós. 

Arribem cap al final de la nostra ruta i trobem el Circ de Soaso, una explanada d'origen glacial, on es té una magnífica vista dels pics del "Mont Perdut" i del "Cilindro de Marboré". 




En el circ de Soaso cal passar per un camí marcat per rajoles de pedra, així ho marquen els indicadors. Una manera d'assegurar-se que els visitants no malmeten l'espai natural. Com ja he dit, hi havia molta gent fent el camí, tot i que només varem tenir la sensació de massa gent "ramblejant" en el tram final d'aquest camí i al final, quan ja trobes la cascada de la cua.    


La cascada de la Cua de Cavall certament impressiona per la seva magnitud. És altíssima i enorme! Jo la vaig veure amb poca aigua, comparada amb les fotos dels catàlegs, que suposo són fetes en època de pluges. Em va sorprendre perquè em va costar de veure-la, és a dir, jo sempre havia pensat (per les fotos) que me la trobaria de cara i està mig amagada a l'esquerra d'un revolt. Un descobriment més!   

Per a la tornada varem desfer el camí, tornant pel mateix lloc. La próxima vegada, perquè hi haurà una pròxima, segur, ens agradaria tornar per la Senda de los Cazadores. Un camí que marquen més complicat, més estret i tortuós però molt bonic. 
La "Susi" també va voler venir! 

Més informació: 

Parc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut, Pirineu d'Osca. 

El Parc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut es troba ubicat al nord de la provincia d'Osca, en el terme municipal dels pobles de Torla i Bielsa, en la comarca del Sobrarbe. 

El parc Nacional es divideix en tres zones diferenciades:

1- Vall d'Ordesa i Bujaruelo
2- Cañón d'Añisclo i gargantas de Escuaín
3- Vall Pineta

Hi ha diferents punts d'accés al Parc Nacional:

- Des d'Aínsa accedirem a la zona del "Cañón de Añisclo"
- Per anar a la "Vall Pineta" ho farem des del poble de Bielsa. 
- L'entrada principal a la Vall d'Ordesa és per Torla, en aquest petit poble hi ha el centre d'acollida als visitants i també el servei de bus que porta al Parc (a l'estiu l'entrada està restringida als cotxes particulars). 





Camí de ronda: de Sa Riera a Illa Roja

Camí de ronda a BEGUR


Els camins de ronda de Begur, degut a la seva abrupta costa, no tenen continuïtat al llarg dels seus 20 km. Es troben seccionats en 4 trams. 

Una curiosa glorieta és el punt de destí, i final, de la nostra ruta d'avui. Ens la trobem a la platja de "Sa Riera" just on acaba la sorra i comença el camí empedrat. 


Principi de la ruta


Arribem al final, Illa Roja




El tram que hem recorregut avui va de Sa Riera a la cala d'Illa Roja i a la platja del Racó, un indret esplèndid amb panoràmiques de petites cales i penya-segats. 






Increïbles racons, amb aigües turqueses, que conviden a bussejar. 



Alguns agosarats es tiren al mar...







Arribats a Illa Roja, no ens estranya que sigui un lloc frequentat per a nudistes, ja que, apart de l'accés a peu o per mar, és una cala sense cap tipus de servei, ni WC, ni dutxa, ni xiringuito...  el que compensa és poca gent, un lloc tranquil, amb aigües transparents i sorra gruixuda. 

             



El camí de ronda és un camí costaner que ressegueix l’abrupte litoral de la Costa Brava entre les localitats de Blanes i Portbou. Es tracta d’un camí històric que va ser creat amb les funcionalitats bàsiques de comunicar les diferents poblacions, platges i cales del litoral, al mateix temps que garantia als pescadors i mariners de cabotatge el retorn als ports d’origen en el cas que la seva barca naufragués contra les roques del litoral, però sobretot va ser utilitzat per al control del contraban i l’estraperlo o mercat negre marítim per part de les autoritats estatals.

Si bé la data de construcció del camí de ronda és incerta, podem suposar que és un camí mil·lenari que s’utilitzava per a la comunicació del litoral des d’època remota, però el nom de camí de ronda es va popularitzar durant el segle XIX i XX, sobretot perquè era el camí que utilitzaven els carrabiners i guàrdia civil per fer “la ronda” i controlar les activitats il·legals de contraban i estraperlo que es realitzaven a la costa.
http://www.camideronda.com

Els camins de ronda són uns itineraris que vorejen les cales de la Costa Brava. El que ara són camins de senderisme es van crear com a llocs estratègics de vigilància, on feien la ronda agents per protegir-se de pirates i contrabandistes. Per aquest motiu, en alguns dels seus trams hi trobem torres de vigilància, com la "torre Valentina" a Calonge.