Montblanc medieval

Conca de Barberà

Portal d'accés
Ens agraden molt els pobles medievals i en coneixem molts de l' Empordà: Monells, Peratallada, Corçà, Palau Sator... 

En aquesta ocasió hem volgut descobrir conjunts medievals però cap al sud. Hem anat fins a la Conca de Barberà per veure la seva capital: Montblanc.

Ens han rebut les muralles que tanquen el poble. Són les més ben conservades de Catalunya, segons ens han explicat. Disposen de 1.500 metres de muralles i 30 torres que daten del segle XIV. 

El recinte està format per quatre trams, i es pot pujar a un d'ells.    

Temps ençà només hi havia quatre accessos al poble, un portal per a cada tram de la muralla.






Vista del terra de la plaça des del campanar. Molt xulo! 



Hem realitzat la visita guiada a l'església de Santa Maria la Major, el guia ens ha explicat el recinte religiós i també la història del poble. 

La visita dóna accés a pujar al campanar, amb unes magnífiques vistes panoràmiques, ja que aquesta església està situada a la part més elevada de l'indret. 

És molt bonica i té un gran orgue, tot i que es veu que està inacabada, arran de la crisi de la Pesta Negra. 
Tenim ganes d'anar, algun any, a la setmana medieval que organitza el poble durant dos caps de setmana coincidint amb la diada de St Jordi, el 23 d'abril. Ens han dit que es reviu el ambient medieval amb festes, mercats i actuacions pels carrers. 


Sens dubte, el més conegut de Montblanc és que es on St Jordi va matar al drac i va lliberar la princesa, la llegenda del patró de Catalunya i la festa més bonica de la nostra terra.


"Temps era temps que un drac ferotge atemoria els voltants de Montblanc. Devorà els animals de pastura fins al punt d'amenaçar la integritat dels pobladors de la vila. Per tal d'evitar l'atac de la bèstia es decidí lliurar-li cada dia un montblanquí. Es va fer un sorteig entre la població, inclosa la família reial, i la sort volgué que la persona triada fos la filla del rei. Quan es disposava a ser engolida pel drac aparegué un cavaller i la salvà ferint de mort al drac. Era Sant Jordi. On el drac vessà la seva sang hi nasqué un roser amb roses vermelles". 
Des d'aleshores es manté la tradició catalana per la qual els homes lliuren una rosa a la seva estimada.
 d'
Algunes torres estan habitades

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada