Coves de Font Rubí

Alt Penedés

Ruta circular de 8 kms.

Vull compartir una ruta que hem fet aquest cap de setmana, amb Unió Excursionista de l'Anoia. 
Cova del Bolet

Primer de tot, avisar que és per anar amb nens i nenes acostumbrats a l'excursionisme. És una ruta, no una caminada!
Pas dels lladres

Encara que no hi ha perill per anar amb quitxalla, hem trobat trams complicats, com el "pas dels lladres" on una esquerda a la roca fa un pas que la travessa, un espai estret, molt empinat, que es travessa be, però cal grimpar.
Algú ha dit que abans hi havia cordes, jo les hagués agraït, doncs no n'he trobat pas cap. 
Ara be, aquests trams difícils són els que més agraden als petits!

També es podria fer un tram més petit: sortint de Font Rubí i anar a veure la cova de l'Atmetlla, val molt la pena i és fàcil. Tornar pel mateix camí.


Agulla de Vandellós.

Per la ruta de 8 kms el nostre guia portava un GPS amb el track. He trobat la descripció al wikiloc/Coves de Font Rubí/usuari "Ambotes", l'explica molt be. Des d'aquí, gràcies per compartir!  

Val a dir que la nostra colla hem fet la ruta al revés que la descriuen al wikiloc, ja que hem pujat pel "pas dels lladres", mentre que he llegit que el baixen. Jo crec que és millor pujar-lo...

El camí és circular i no està senyalitzat. Tot i que hem trobat marques blanques i grogues, reconec que algunes cruïlles m'hagués perdut de no ser a anar amb colla i amb un bon guia. També hi havien marques de roba ,però d'aquestes no et pots fiar que hi siguin la propera vegada.
Dit això, la ruta és espectacular, té unes vistes magnífiques del Penedès, una vegetació exuberant, algun menhir i dues coves precioses i molt diferents. 




La primera aturada ha estat després de caminar aproximadament 1 km que ens ha portat fins a un paratge molt bonic on aturar-nos a esmorzar: la Font de Conilles
Un indret amb arbres que resguarden una taula i varis seients que conviden al pícnic, també hi ha una font, una bassa amb peixos i un gronxador  que ha fet les delícies de nens i nenes.



Sortint d'aquí tornem pel camí que hem deixat i seguint-lo fem cap a una cruïlla on no cal anar ni cap a la dreta, ni cap a l'esquerra (important portar el GPS). Just al davant hi ha un corriol on hem de baixar i trobem la primera cova que visitarem, la cova del Bolet.
Entrada principal a la cova del Bolet.
Una altra entrada/sortida a la cova del Bolet.
És una cova quasi subterranea que disposa de dos entrades. Nosaltres hi hem arribat baixant el corriol, i al final hi ham accedit per dalt. Cal tenir en compte que, en el sostre, hi ha un forat per no caure-hi. Hem anat fins abaix i tombant ja hem vist l'entrada força gran en la qual es pot accedir-hi a peu dret. 

Una vegada dins hem agraït portar llanternes i frontals, ja que és força fosca i amb túnels on amagar-se. 

Es pot arribar fins al final sense massa dificultat.

Forat al sostre, compte!











Inertor de la cova del Bolet


Ja cap al final de la nostra sortida hem arribat a la cova de l'Atmetlla, res que veure amb la del Bolet. Aquesta és gran, grandiosa! Té amb una entrada molt ample i espaiosa. 

Entre d'altres coses, els nens han trobat excrements de ratpenat, cosa que ha fet que encara els agradés més! 


Per arribar-hi: Cal anar direcció a Guardiola de Font-Rubí. Es troba situat a la part nord de la comarca de l'Alt Penedés (carretera de Vilafranca), just a tocar amb l'Anoia. Una vegada a Font Rubí ens hem acostat amb cotxes un bon tros de pista forestal (uns 2,5 kms d'una pista en bon estat). S'hi pot accedir amb qualsevol cotxe. Trobem un petit pla, entre arbres a costat del camí, on el deixem els vehicles i comença l'excursió. 

Moltes gràcies als organitzadors de l'UEC Anoia per una altra sortida tant profitosa, i que ha agradat tant a grans i petits. 

Montblanc medieval

Conca de Barberà

Portal d'accés
Ens agraden molt els pobles medievals i en coneixem molts de l' Empordà: Monells, Peratallada, Corçà, Palau Sator... 

En aquesta ocasió hem volgut descobrir conjunts medievals però cap al sud. Hem anat fins a la Conca de Barberà per veure la seva capital: Montblanc.

Ens han rebut les muralles que tanquen el poble. Són les més ben conservades de Catalunya, segons ens han explicat. Disposen de 1.500 metres de muralles i 30 torres que daten del segle XIV. 

El recinte està format per quatre trams, i es pot pujar a un d'ells.    

Temps ençà només hi havia quatre accessos al poble, un portal per a cada tram de la muralla.






Vista del terra de la plaça des del campanar. Molt xulo! 



Hem realitzat la visita guiada a l'església de Santa Maria la Major, el guia ens ha explicat el recinte religiós i també la història del poble. 

La visita dóna accés a pujar al campanar, amb unes magnífiques vistes panoràmiques, ja que aquesta església està situada a la part més elevada de l'indret. 

És molt bonica i té un gran orgue, tot i que es veu que està inacabada, arran de la crisi de la Pesta Negra. 
Tenim ganes d'anar, algun any, a la setmana medieval que organitza el poble durant dos caps de setmana coincidint amb la diada de St Jordi, el 23 d'abril. Ens han dit que es reviu el ambient medieval amb festes, mercats i actuacions pels carrers. 


Sens dubte, el més conegut de Montblanc és que es on St Jordi va matar al drac i va lliberar la princesa, la llegenda del patró de Catalunya i la festa més bonica de la nostra terra.


"Temps era temps que un drac ferotge atemoria els voltants de Montblanc. Devorà els animals de pastura fins al punt d'amenaçar la integritat dels pobladors de la vila. Per tal d'evitar l'atac de la bèstia es decidí lliurar-li cada dia un montblanquí. Es va fer un sorteig entre la població, inclosa la família reial, i la sort volgué que la persona triada fos la filla del rei. Quan es disposava a ser engolida pel drac aparegué un cavaller i la salvà ferint de mort al drac. Era Sant Jordi. On el drac vessà la seva sang hi nasqué un roser amb roses vermelles". 
Des d'aleshores es manté la tradició catalana per la qual els homes lliuren una rosa a la seva estimada.
 d'
Algunes torres estan habitades

Santa Pau i volcà Santa Margarida

Zona volcànica de la Garrotxa

El volcà de Santa Margarida es troba al municipi de Santa Pau, a la comarca de la Garrotxa. Recomano anar a visitar el poble, famós pels seus fesols. 

Fent honor al seu nom, en aquest indret es destil.la pau, ja que és un poble petit i acollidor, on passant pels carrers empedrats, trobem racons amagats entre les cases de pedra i, al centre, destaca la plaça porxada amb uns balcons plens de flors.  
Vista panoràmica de Santa Pau
Plaça porxada de Santa Pau


Estant a la zona no ens podem perdre pujar el volcà de Santa Margarida, un dels més importants del "Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa". Crec que és el millor per observar el cràter i fer-se una idea del que és un volcà. 



L'excursió al volcà és una ruta accessible per anar caminant, en canvi no s'hi pot arribar en bicicleta.
Tot i que el camí fa pujada és una passejada de 1/2 hora aprox. Hem trobat el camí ben acondicionat, molt més arreglat d'anys enrera, quan hi varem estar per primera vegada.
Hi ha un aparcament habilitat i ben senyalitzat, on deixar el cotxe. Hem vist que des de aquest lloc es poden fer vàries excursions a diversos volcans. 



A dalt, ens espera un gran prat on descansar i jugar al voltant de l'ermita romànica dedicada a Santa Margarida, que es troba al centre del cràter i que dóna nom al volcà. 


Ermita romànica de Santa Margarida



Racó de Santa Pau



Volcà de Santa Margarida
Vista aèria del volcà de Santa Margarida
Vista aèria del volcà de Santa Margarida
Cota màxima:700 msnm
Localització:Zona volcànica de la Garrotxa(Santa Pau)
Coordenadesdel cim:42° 8′ 31″ N, 2° 32′ 29″ E
Darreraerupció:Fa 11.000 anys


El volcà de Santa Margarida és un volcà apagat de 700 m d'altitud situat a la regió volcànica d'Olot. Es troba al pla de la Cot, a l'oest del municipi de Santa Pau, a la comarca de la Garrotxa), i forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Va entrar en erupció fa uns 11.000 anys.
És un dels més importants del sector, de 682 m d'altitud i la seva extensa boca, que avui és un prat, té uns 2000 m. de perímetre. Al mig del pla format pel cràter hi ha l'ermita Santa Margarida, d'origen romànic. Es de tipus freatomagmatic, ja que va ser amb un llac subterrani d'aigua amb el que el magma va pujar i el va fer entrar en erupció (...)  Viquipèdia.

La Font trobada de l'Anoia

La Font Trobada des del parc fluvial del riu Anoia


Durada:    1h
Distància: 4 kms
Itinerari circular



El nostre camí comença al barri del Rec d'Igualada, en direcció a Vilanova del Camí, on agafem una passarel.la que ens du fins al costat del riu Anoia, on comencem un passeig, a peu o en bicicleta, en un entorn convertit en via verda. 

La font trobada

Un camí pla, segur i senzill per anar amb infants.

El camí va des de Vilanova del Camí, passa per Igualada i arriba al poble de Sta Margarida de Montbui. 

Des de Vilanova el seguim direcció a Sta Margarida vorejant el riu pel costat esquerra. A mig recorregut trobem un camí de pujada a la nostra esquerra, l'agafem i ens porta al terme de Sta Margarida de Montbui. 

Més endavant passem pel costat de l'espai lúdic i gastronòmic "Els Molins de la Font Trobada" una masia on es poden visitar els molins fariners i menjar en el seu restaurant bones costellades i calçotades.  

http://www.molinsdelafonttrobada.com


Deixem els molins enrera i veurem que aquest camí es va fent estret, fins que es converteix en un corriol, uns metres més endavant, es torna a eixamplar i ja es veu, a sota, la font trobada. 



Barri del rec d'Igualada



Des de petita, com tots el igualadins, sempre havia vist el riu Anoia (que passa per la comarca del mateix nom) un riu desaprofitat, contaminat i molt brut. Em fa especial il.lusió poder-hi passejar ara ja que s'ha convertit en una zona dedicada al lleure on poder fer esport i gaudir de la natura just al costat de la ciutat.



El projecte de recuperació mediambiental del riu iniciat l'any 1998, ha suposat la rehabilitació de prop d'un quilòmetre i mig, que va des del lloc on coincideixen les aigües del riu Anoia amb les que baixen de la riera d'Òdena fins on s'acaba el nucli urbà de Vilanova del Camí.



S'ha recuperat una part de la flora i de la fauna autòctones de ribera.



Podem fer la ruta circular ja que s'han disposat passarel.les que comuniquen les dues bandes. 

A banda i banda del parc fluvial i ha una zona per descansar amb taules de pícnic i una font. 










Castells del Loira

Chaumont sur Loire


El Loira és el riu més llarg de França, que travessa entre d'altres, Orleans i Tours. És en aquest tram on es reuneixen molts dels castells més espectaculars de la zona.

La coneguda com la Vall del Loira ha estat declarada patrimoni de la humanitat per a l'UNESCO des de l'any 2000.



Hem vist forces castells a prop del Loira. N'hem visitat quatre, tres de dia i un de nit. N'hi han molts, per a més informació consulteu "www.castillosdeloira.es" amb horaris, preus i informació dels 20 principals castells de la vall.  

El majestuós Castell de Chambord





























El castell de Chamord és la estrella de tots els castells de la vall, tant per dimensions, com per l'entorn, al costat del riu. 

El curiós es que no va ser residència real, de fet es va construir com a pavelló de caça del rei Francesc I de França, que va viure a castell de Blois i el d'Amboise.

El castell de Chambord de fora és espectacular; d'estil renaixentista francès amb formes clàssiques italianes (fruit, diuen, de la influència de Leonardo Da Vinci). 

És el més gran de tots els castells del Loira, consta de 6 torres, 440 habitacions, 365 llars de foc i 84 escales, entre la qual destaca la de doble hèlice que ens dóna la benvinguda al vestíbul. Una curiosa estructura que fa que anant per un tram de l'escala no et puguis trobar amb qui va per l'altra banda. Creuen que es va dissenyar seguint anotacions de Leonardo Da Vinci, tot i que no està provat. 
Cal dir, però, que l'interior del castell ens ha decebut. No està moblat i les grans sales que es visiten queden buides.  


Escala de doble hèlix de Chambord

Detall d'una torre





Al principi de la visita hi ha un audiovisual d'uns  15 minuts en diferents llengues, en espanyol també, que explica la seva construcció, estructura i una breu història dels seus habitants. 

 Val la pena per a fer-se una idea del que es va a veure i no es fa pesat. 



Exposició de carruatges a Chambord



El 
Castell de Blois. Va ser la residencia d’alguns reis de França. Com que ja havíem vist varis castells per dins, en aquest hem decidit veure l’espectacle nocturn. Ens hem trobat amb un format de llum, so i colors amb projecció a les quatre façanes del Castell i que es realitza dins del pati interior, a peu dret. Explica la història del castell de forma amena, i tot i estar en francès, ens ha agradat. Hi hem assistit l'estiu del 2014, i ho fan totes les nits de 22 a 22:30h 





 
Castell de Blois



El castell d'Amboise és el castell que domina des d'un promontori el riu 
Loira al seu pas pel poble d’Amboise, entre Tours i Blois. 

En aquesta zona el Loira forma una  illa, que s’anomena l’Ile d’Or. Just al 
mig de l'illa hi ha un càmping municipal on ens hem instal.lat; si aneu de 
càmping us el recomano. És una zona néta, econòmica i dóna gust esmorzar
a costat de la caravana amb una vista magnífica d'un castell! 

Castell d'Amboise
Com pesa! 


Quin mal de cap!

Capella St Humbert, amb il·lustre tomba

Interior d'Amboise

El Castell és bonic, està moblat i es poden veure pintures i tapissos. 

El que destaca és la capella de St Humbert, al pati del castell d'Amboise, on hi ha la tomba de Leonardo da Vinci, que va viure els seus últims anys al Castell de Clos Lucé convidat pel rei Francesc I, al mateix poble d’Amboise. El Clos Lucé que es més aviat una mansió, també es visita (però l'hem trobat excessivament car). Als seus jardins alberguen repliques dels invents de Leonardo.




Recomano una visita al poble d’Amboise, on poble amb molt encant.



Clos Lucé, residència Leonardo Da Vinci






Chenonceau: Està ubicat al poble de Chenonceaux i és uns dels més bonics que hem visitat, tant per la arquitectura com per l'interior. Disposa de totes les habitacions moblades, molt cuidat ens els detalls, amb unes cuines equipades i centres de flors fresques sobre les taules.




L'anomenen el "castell de les dones", tant per les que el varen construir com per les que el van habitar. 

Està construït sobre el riu Cher i en destaca la passarel.la sobre el riu que es va afegir més tard al castell. 

M'ha apassionat la història d'aquesta estructura: El passadís el va fer construir Catalina de Médicis com a saló de ball i va ser un regal pel seu fill. Quins regals que els feien! 
Durant la primera guerra mundial, com a molts castells de França, aquesta passarel.la es va convertir en un hospital militar. 

Durant la 2a guerra mundial el castell es trobava en la frontera entre la zona ocupada pels alemanys i la zona lliure del govern francès. Hi havia una porta secreta, al final del passadís, amagada darrera d'una llar de foc, que va servir de porta per a acollir i salvar moltes vides de la resistència francesa. 






Ara, es pot creuar per la porta "amagada" que van fer servir per a refugiar-se dels enemics.  


Cambra de Diana de Poitiers





Chenonceau destaca per la seva història* però també per a l'arquitectura i el mobiliari reinaxentista, tapissos i quadres importants. 
Cuina ben equipada

*Breu història: "El castillo acabaría siendo regalado por Enrique II a su célebre favorita Diana de Poitiers, duquesa de Valentinois. Diana de Poitiers encargó el jardín que todavía hoy lleva su nombre. ; Diana de Poitiers logró que Francisco I de Francia se instalase en el lugar junto a toda la corte. 
Tras el fallecimiento de Enrique II, Catalina de Médicis, que pasó a ser la regente del Reino de Francia, obligó a Diana de Poitiers, su rival en el corazón del difunto rey, a que restituyese a la corona el castillo de Chenonceau. A cambio de dicha cesión, entregó a Diana el castillo de Chaumont-sur-Loire, que se encuentra a pocos kilómetros del de Chenonceau.
En tanto que reina madre, Catalina de Médicis hizo edificar sobre el Puente de Diana la galería que se puede contemplar actualmente. (Wikipedia)



Jardí de Diana

La rivalitat entre les dues dames del castell Diana de Poitiers i Catalina de Médicis han deixat dos jardins esplèndids: el jardí de Diana y el jardí de Catalina. 

Més enllà destaca el laberint circular de més d'una hectàrea.

Laberint