Sant Miquel del Fai

Bigues i Riells.  St Feliu de Codines


L'Espai Natural de Sant Miquel del Fai és un lloc ideal on gaudir de la natura. Natura a l'aire lliure i també subterrànea; de l'exterior amb les vistes sobre la Vall del Tenes i de l'interior amb dues coves.
"Fai", "Fou" significa salt d'aigua, que dòna nom a l'indret. També és un lloc de culte, amb 1000 anys d'història. 

 El que destaca en tot el recinte és l'aigua; el salt d'aigua, els rius Rossinyol i Tenes (afluent del riu Bessós) que envolten l'entorn i també l'aigua del desglaç que es filtra i es deixa notar per tots els racons de les roques. 

L'entrada ja ens dòna una idea del que trobarem a dins, grans roques de pedra que conformen un paissatge magnífic. 

Entrada al recinte
Tota la visita segueix un únic camí. Els diumenges hi ha una visita guiada, d'aproximadament una hora, que surt de la plaça de l'Abadia fins al salt d'aigua. Més endavant, l'ermita de St Martí i la cova de la Tosca cal fer-la sols.
Vista de la Vall del Tenes
A nosaltres ens ha agradat molt el guia, ha estat molt instructiu tant en la història, la geologia i el paissatge natural com en les contruccions. 
Petits i grans hem gaudit i hem aprés. 

Els cingles de Bertí, són unes conjunt de roques que formen part de la serralada prelitoral, que acullen l'abadia del segle XV, recinte monàstic que presideix la Vall de Riells.

Un cingle (o timba), és un precipici de caiguda vertical o de fort pendent format per roques, generalment cantelludes, resistents a l'erosió i que a la part superior presenten una extensió de terreny més o menys pla. (Viquipèdia)


Després trobem la casa del Priorat (en construcció encara no es visita) però que en podem observar la façana d'estil gòtic català des de la Plaça de l'Abadia.




Seguint més endavant, destaca l'esglèsia de Sant Miquel. 


És d'estil romànic construïda al segle X sota una balma que li serveix de sostre i de paret. 



La nota curiosa la dòna el campanar. 
El guia ens va explicar que com que no es podia fer per sobre, ja que la roca no ho permetia, es va construir de manera separada, just davant de l'esglèsia. 
El campanar s'edificava ben amunt per arribar a tota la gent, ja que el toc de les campanes eren l'avís de notícies per a la comunitat. A St Miquel del Fai hi van viure una comunitat petita de monjos, així que el campanar no tenia que ser massa alt per arribar a la gent. 

Per dins podem veure les parets de roca i l'altar, que és gòtic.  



Hi ha dues coves, la de Sant Miquel i la de les Tosques. La primera es pot fer guiada.  



Accedir a la cova de St Miquel significa haver de baixar unes 80 escales, amb molt de desnivell, però val la pena. 


Dins de la cova podem veure d'estalactites, que pengen del sostre i estalagmites que pugen del terra. 


Quan s'ajunten formen una columna.






La cova es fosca i humida, i ens han dit que això ajuda a que hi visquin ratpenats (no els hem vist). Contràriament al que es creu, no hi són per la foscor sinó per la temperatura; aquests animals necessiten humitat, s'alimenten d'insectes que no els proporcionen prou prou líquid i de dia es poden deshidratar. 

Acaba en un petit llac subterrani.

Tornem a pujar els escales sortint de la cova i seguint el camí trobem la plaça del repós amb l'escultura de bronze de l'escriptor Josep Pla i el Llac de les Monges, amagat sota les pedres. 



Seguint el camí podem rècorrer per darrera l'espectacular Salt d'aigua del riu Tenes. 




Ens han explicat que a Sant Miquel del Fai hi han unes roques curioses, els travertins, són roques sedimentàries poroses que s'han format pel carbonat de calci que té l'aigua. De fet, són plantes que quan s'assequen es converteixen en roca. 


Després del salt d'aigua, deixem la visita guiada. Ara anem pel Camí de l'Ermita. Aquest camí segueix per l'altra vessant de la vall del Tenes. 




Com que és l'hora de descansar, ens desviem del camí per arribar a la zona de pícnic i al parc infantil. 


Aquesta zona de pícnic és gran i fins i tot i hi ha un bar que fa entrepans i plats combinants. També tenen servei de microones per poder escalfar el propi menjar. 






Després d'agafar forces ens queda el tram, per a nosaltres, més impressionant: la cova de les Tosques. És la més antiga de les coves de St Miquel del Fai.


L'entrada està restringuida a menors de 7 anys i cal dur un casc que ens deixen. Sembla mentida que realment es necessita quan ets dins! 







Entrada a la cova de les Tosques













En aquesta cova impressiona sobretot l'entrada. Una baixada forta entre pedres i esglaons de fusta.


Més endavant es pot jugar a fet i amagar entre els passadisos... 




Al costat de la cova de les Tosques, gairebé al final del recorregut, s'aixeca una ermita sola enmig d'una àmplia esplanada. És l'ermita de St Martí, del segle IX, mostra de les capelles romàniques de muntanya amb una sola nau i un sol absis.


Obert els diumenges i festius, (els dissabtes no) i tot el mes d'agost. 
Nens gratis amb el carnet del club super ·.